Eller,
Corsalha, Pès, Vermenanha, Ròia, Tinéa, Gès, Estura,
Grana, Maira, Varacha, Pò, Pelis, Germanasca, Cluson, Ols: sensa aiga
las valadas alpencas existarion pas. Lo cors d'aiga era una preciosa, sovent
la solèta, resorça de vida, e era talament enraiçaa dins
la vida dal país e de la valada que lhi avia pas manca de la sonar per
nom: dempertot la ribièra era simplament l'aiga o la grand'aiga per excelléncia.
Lo sòn tot particular de riols e pis se mescla encara encuèi a
las vòus des bèstias e di òmes que mercés aquela
aiga vivon. Al temps de la meiranda, rite que navisa Bibla, nomadisme e vers
leopardencs, centenats de vachas marchon abo un pas quiet e ritmic: dins las
maisons que duermon entra lo sòn des tribaudettas e des vòus fonsas
e ancianas de pastres, berjers e marguiers que las companhon.
"S'òm
deveisse parlar dal caràcter di òmes e des fremas des Bassas Alps
es a la Val de l'Ubaye que lo comparario: una partia de pena e de trabalh, la
lucha continua entre l'aiga e la ròcha e lo chamin, qu'a chalgut se duerbir
un passatge al fons de l'ombra e dal silenci". Parelh l'escrivaire Joan
Giono, viscut entre las montanhas de la Lura e las gòrjas dal Verdon,
parla dal paisatge des Alps, un ambient dur que maraman se fai dòus e
tendre: "vaquì un pom florit, un prat cubèrt de margaridas,
una chabra en pastura, una meira abo vas de bècs de grua o una granja
entè se passa la vida di òmes coratjós".
Per
viure, en Occitània òm es totjorn viscuts
mas per viure ben,
quarque region es estaa mens fortunaa. Lhi Occitans alpencs an totun tengut
dur, en cerchant de trobar l'exposicion mai favorabla per lors vilatges, en
anant dreire l'adrech, ad rectum solem, e en laissant l'ubac, ad opacum. Tot
aquò fins que las maisons da la lòbia d'bòsc, la vòuta
a botala e una chambra solèta se son fachas tròp pichòtas;
la meira, la truna e la granja tròp freidas e da luenh. Valai Donc arribar
cavanhiers, vedriers, moletas, anchoiers, bailas, cusiniers, paraploiers
Las
mai grandas virtuts di abitants des valadas son estaas donc lo coratge e la
fantasia. Lo coratge de laissar, bèla si masque per la saison, lors familhas
per afrontar un mond pas coneissut, e la fantasia de crear dal ren novèls
trabalhs.