Ellero,
Corsaglia, Pesio, Vermenagna, Roja, Tinée, Gesso, Stura, Grana, Maira,
Varaita, Po, Pellice, Chisone, Dora: sense aigua les valls alpines no existirien.
El curs de l'aigua constituïa una preciosa, potser la única font
de vida i era una entitat tan arrelada a la vida del poble i de la vall que
inclús no calia anomenar-lo amb el nom propi: per tot arreu el riu era
simplement aiga,o grand'aiga, l'aigua per antonomàsia. El so inconfusible
de rierols i de cascades es barreja encara avui amb les veus dels animals i
dels homes que viuen gràcies a aquella aigua. Durant la transhumància
un ritu que prové de la Bíblia, de nomadisme i de versos de Leopardi,
centenars de caps ...es desplaçen seguint un pas lent i ritmat: a les
cases que dormen entra el so dels campanars i de les veu profundes i antigues
de pastors, pastres, berjiers i marguiers que els acompanyen.
"Si
s'hagués de parlar del caràcter dels homes i de les dones dels
Baixos Alps és amb la vall de la Ubaye que jo el compararia : molta pena
i molt de treball, el conflicte etern entre l'aigua i la roca i el camí
que ha hagut d'obrir una sortida al fons de l'ombra del silenci". D'aquesta
manera l'escriptor Jean Giono, que va viure entre les muntanyes de la Lure i
al tall vertiginós de les gorges del Verdon, descriu el paisatge dels
Alps, un ambient sever que inesperadament sap convertir-se en dolç i
suau: "vet-ho aquí, una pomera florida, un prat cobert de margarides,
una cabra pastant, una caseta amb torretes de geranis, o un refugi d'alta muntanya
on es desenvolupa la vida dels homes cortajosos".
Pel
que fa a viure, a Occitània sempre s'ha viscut, pel que fa a viure bé,
algunes regions han sigut menys afortunades que les altres. Els Occitans alpins
malgrat tot han resistit, ingeniant-se-les per trobar la millor sitaució
pels seus assentaments, perseguint l'adrec "ad rectum solem", i descartant
l'ombra de l'ubac, "ad opacum". Això fins i que la casa de
la lòbia de fusta, la volta a canó i una sola estança s'ha
fet massa estreta, la meira, la truna i la granja massa freda i distant. Vet-ho
aquí aparèixen els cistellers, els vidriers, els esmoladors, els
venedors d'anxoves, els venedors de catifes, de teixits, dides, cuiners, paraigüers.
Les virtuts més grans dels habitants de les valls han estat doncs el
coratge i la fantasia. El coratge d'abandonar, encara que sigui només
per temporades, les pròpies famílies per desafiar allò
desconegut, i la fantasia de crear del no res noves activitats.