Llenguadoc/Roussilló

Una costa fulgurant, de les badies secretes entre les roques a les llargues extensions d'arena clara. L'intens blau del mar es prolonga en els estanys poblats d'ocells i pelicans, trencant amb traçes en la blanca lluentor d'una salina o en l'elegància recollida d'una vila de pescadors. Aquí l'aigua troba la terra vermella, coberta de timó i de vinyes. Des d'aquí remuntant un riu mandrós trobarem torrents impetuosos i límpids i després les neus del Pirineu, etern horitzó d'aquesta terra. O solcant l'aigua muda del Canal del Midi anirem de ciutat en ciutat, fins a la rosada Tolosa per trobar la Garona que bressolarà fins a les onades altes de l'Atlàntic. Des de fa trescents anys una llarga carretera d'ombra i silenci entre dos mars.

Mandrosa com una odalisca és la vinya sota el sol ardent. Per planes i turons s'extén com un oceà verd que canvia de color amb les estacions amb el vermell de la sang, vermell de vi fort i calent que ha empresonat el sol i begut els sucs de la terra. Fins al triomf de la verema, a l'aspre gust del most que fa escuma. Aleshores ampolles passades de mà en mà, en botes grans com cases, que continuaran la misteriosa alquímia començada en els fruits de raïm rodó, el vi corre per les artèries d'aquest país i el fecunda. El vi ha creat aquí riquesa i ràbia, castells i misèria, orgull i desesperació. A l'ombra fresca de les bodegues es descobreixen els seus secrets perfums, flors, fruita i minerals, de les ampolles polsoses al cristall dels gots on el color s'encén de rubí i de violeta. En un auster ritual es rendeix homenatge a Dionís, déu de molts excessos i de moltes virtuts.

Hi hagué en aquest poble una època opoulenta i rica, de corts d'amor i d'ascesi inflamada. Aquí, fa nou segles, es van inventar noves formes d'estimar i una nova llengua per dir-ho, i música de dolçor oriental per a dames i trobadors. Es va inventar inclús, una forma diferent d'estimar a Déu, cercant-lo en el més pregon del propi ésser i no en el món. Sobretot això va desencadenar la còl·lera dels poderosos, i una riuada de cavallers es va estendre com la lava sobre d'aquesta terra herètica. Massacres i carestia, revoltes i fogueres van destruïr l'època d'or del País Càtar i el somni d'una pàtria occitana. Resten les ciutadelles de l'heretgia, abandonades al sol i al vent, els seus contraforts impracticables dels Pirineus. Les grans abadies, també elles resten mudes. Màgics parracs d'un passat que refusa caure en l'oblit.

MENU - LLENGUADOC/ROUSSILLÓ

Agde
	AGATHA LA GREGA
Aigües mortes (Gard).
	EL PORT DE SANT LLUÍS
Alet les bains (aude)
	TERMES ROMANES I PODEROSOS ABATS
Arques (Aude)
	EL CASTELL DELS FRANCESOS
Béziers (Erau)
	DELS CROATS AL CANAL DU MIDI
Carcassonna (Aude)
	UN SETGE FATAL.
Caunes Minervois (Aude)
	EL PREC D’UN BISBE CÀTAR
Cotlliure
	LA PEDRA PRECIOSA DE LA COSTA VERMELLA
Elna
	MIL ANYS DE GRANDESA
Fontfreda (Aude)
	DES D’AQUÍ VINGUEREN PAPES I INQUISIDORS
Lagrasse - L’Abadia de Santa Maria
	POTENT COM UN REGNE
Lastours (Aude)
	FOCUS DE LA RESISTÈNCIA OCCITANA
Maguelone (Erau)
	SEGONA ESGLÉSIA DESPRÉS DE ROMA
Minerva (Erau)
	CROATS I FOGUERES
St.Martin de Londres (Erau)
	L’ESGLÉSIA CONTRA ELS FEUDATARIS
Narbona (Aude)
	CAPITAL DE LA PROVÍNCIA ROMANA
Saint papoul (Aude)
	UN SANT ARISTOCRÀTIC
Perpignan (Aude)
	UN OBJECTE DE CONFRONTACIÓ
Peirepertús (Aude)
	GUERRES DE FRONTERA
Quarante (Aude)
	ELS CONSTRUCTORS LLOMBARDS
Queribús (Aude)
	L'ÚLTIMA FORTIFICACIÓ
Saint - Hilaire (Sant Hilari) (Aude)
	UNA CLAUSURA MASSA OBERTA
Sainte Marie de Rieux Minervois (Aude)
	UNA SENYORIA PRIVADA DEL SEU PODER
Sant Martí del Canigó (Pirineus Orientals)
	EL SOMNI D’UN NOBLE EREMITA
Saint Martin de Fenollar (Pirineus Orientals)
	UN TRESOR ENTRE LES SURERES
St.Michel de Cuxa (Pirineus Orientals)
	UN FAR DE L’EDAT MITJANA EUROPEA
Saint Gilles du Gard (Gard)
	ENTRE PEREGRINS I CROATS
Saint Guilhem?le?Desert (Erau)
	EL REGAL DE CARLEMANY
Serrabone (Pirineus Orientals)
	POSAR REMEI AL DESCUIT
Villerouge - Termenes (Aude)
	AQUÍ EL PREC DEL DARRER GRAN HERETGE