Una
costa fulgurant, de les badies secretes entre les roques a les llargues extensions
d'arena clara. L'intens blau del mar es prolonga en els estanys poblats d'ocells
i pelicans, trencant amb traçes en la blanca lluentor d'una salina o
en l'elegància recollida d'una vila de pescadors. Aquí l'aigua
troba la terra vermella, coberta de timó i de vinyes. Des d'aquí
remuntant un riu mandrós trobarem torrents impetuosos i límpids
i després les neus del Pirineu, etern horitzó d'aquesta terra.
O solcant l'aigua muda del Canal del Midi anirem de ciutat en ciutat, fins a
la rosada Tolosa per trobar la Garona que bressolarà fins a les onades
altes de l'Atlàntic. Des de fa trescents anys una llarga carretera d'ombra
i silenci entre dos mars.
Mandrosa
com una odalisca és la vinya sota el sol ardent. Per planes i turons
s'extén com un oceà verd que canvia de color amb les estacions
amb el vermell de la sang, vermell de vi fort i calent que ha empresonat el
sol i begut els sucs de la terra. Fins al triomf de la verema, a l'aspre gust
del most que fa escuma. Aleshores ampolles passades de mà en mà,
en botes grans com cases, que continuaran la misteriosa alquímia començada
en els fruits de raïm rodó, el vi corre per les artèries
d'aquest país i el fecunda. El vi ha creat aquí riquesa i ràbia,
castells i misèria, orgull i desesperació. A l'ombra fresca de
les bodegues es descobreixen els seus secrets perfums, flors, fruita i minerals,
de les ampolles polsoses al cristall dels gots on el color s'encén de
rubí i de violeta. En un auster ritual es rendeix homenatge a Dionís,
déu de molts excessos i de moltes virtuts.
Hi
hagué en aquest poble una època opoulenta i rica, de corts d'amor
i d'ascesi inflamada. Aquí, fa nou segles, es van inventar noves formes
d'estimar i una nova llengua per dir-ho, i música de dolçor oriental
per a dames i trobadors. Es va inventar inclús, una forma diferent d'estimar
a Déu, cercant-lo en el més pregon del propi ésser i no
en el món. Sobretot això va desencadenar la còl·lera
dels poderosos, i una riuada de cavallers es va estendre com la lava sobre d'aquesta
terra herètica. Massacres i carestia, revoltes i fogueres van destruïr
l'època d'or del País Càtar i el somni d'una pàtria
occitana. Resten les ciutadelles de l'heretgia, abandonades al sol i al vent,
els seus contraforts impracticables dels Pirineus. Les grans abadies, també
elles resten mudes. Màgics parracs d'un passat que refusa caure en l'oblit.