Ròchas
blanchas avivaas dal solelh, flors e bèstias e una mar que drant de se
far blau escur passa tuchi lhi tòns dal verd e dal celèst: son
dichas Isclas d'òr aquelas plaçaas denant Hiera sus la Còsta
d'Asur. E que dir des Calancas de Cassis, rea creaa da l'erosion des aigas,
abó plajas que laisson sensa flat e entè òm pòl
arribar sonque en barca o a pè? E encara la granda plana de la Crau,
desert de pèiras que navisa la luna, ariondaa, dins las paraulas de Giono
da "una muralha d'aura siroposa entè bat la calor"
Tèrra
de natural misticisme e sacralitat, lo reire-país provençal es
lo luec d'eleccion per l'evolucion monàstica de l'Etat Mesana, e lo solet
Bernard da Cistèl fonda aicì 160 abaïas entre 1112e 1153.
Es aicì que trobem las "tres sòrres" da visitar dins
un percors interior de silenci e meditacion: Senanca, Toronet e Silvacana donon
jai a l'espirit abó lors formas severas mas armoniosas. Perfiech exemple
de romànic provençal, encara encuèi, al de lai dal temps,
exprimon la puretat de la règla cistercenca.
Nombrós
artistas an aimat drant de nosautres la Provença, per siei colors esclents,
las formas plenas e una natura drua e un pauc sarvatja. Lhi pintres impressionistas
Monet, Renoir, Sisley, Manet, Degas, Pissarro sovent chausisson pas masque de
pintar auquesti luecs, mas decò de viure aicì: Van Gogh a Arles,
e Toulouse-Lautrec, Matisse, Chagall e Picasso sus la còsta mediterrànea.
Decò Mistral, provençal autèntic, Nòbel per la literatura
dins lo 1904, l'a chantaa dins sias òbras: Mirèio, Calèndal
e Lou pouèmo dóu Rose.