Esculls
blancs encesos pel sol, flora i fauna riquíssimes i un mar que abans
de convertir-se en un blau profund declina tots els tons del verd i del blau:
s'anomena arxipèlag de les Illes d'or al que hi ha al llarg de Hyeres
a la Costa Blava. I què es pot dir de les Calanques de Cassis, profunds
solcs deguts a l'erosió de les aigües sobre pendents argiloses amb
les seves caletes i esculleres impresionants (que tallen la respiració)
on s'hi pot accedir només en barca o a peu. I encara la vasta plana de
la Crau, desert de pedres d'aspecte lunar, una de les últimes estepes
d'Europa, delimitada segons Giono per "una muralla d'aire xaropós
on palpita la calor".
Terra
de natural misticisme i sacralitat, l'interior provençal és el
lloc d'elecció del monaquisme medieval, i només Bernat de Claravall
entre el 1112 i el 1153 hi fondà cent seixanta abadies. I és aquí
on trobem les "tres germanes", a visitar en un recorregut interior
de silenci i meditació: Sénanque, Thoronet i Silvacane acullen
i apaivaguen l'esperit amb les seves formes severes però harmonioses.
Perfecte exemple del romànic provençal, encara avui, més
enllà de cada època, es demostra que els veritables valors són
eterns, expressen la puresa de la regla del Císter.
Nombrosos
artistes han estimat abans que nosaltres la Provença, atrets pels seus
colors cridaners, per les seves formes completes i per una natura exuberant
i una mica selvàtica. Els pintors impresionistes Monet, Renoir, Sisley,
Manet, Degas, Pissarro no es van limitar a retratar els paisatges provençals,
sinó que van triar viure-hi: Van Gogh tria Arles, Toulouse?Lautrec, Matisse,
Chagall i Pablo Picasso tenen a la costa mediterrània la seva pàtria
d'elecció. Inclús Mistral, autèntic provençal, premi
Nòbel de literatura l'any 1904 l'ha cantada en el seus famosos poemes:
Mirèio, Calèndal e Lou pouèmo dóu Rose.