Elva - Església Parroquial de Santa Maria Assunta


ENTRE EL SAGRAT I EL PROFÀ
Fundada al segle XIII en un dels divuit barris que composen el poble, a la primitiva construcció romànica del segle XV s’hi van afegir el presbiteri de la volta de creu i el campanar gòtic de l’altíssima cúpide. Sobre les columnes del portal de pedra destaquen capitells amb figures animals, humanes i vegetals, com un Atlant i el símbol del pecat representat per una dona unida a la serp per una cadena. Els mateixos motius al·legòrics de ressonància romànica són presents a l’interior, esculpits sobre l’arc verd de pedra que emmarca el presbiteri i sobre la font baptismal del segle XIV on destaca la corrua dels vicis i de les virtuts.


UNA IMMERSIÓ EN LA FE

El presbiteri està completament decorat amb frescos del flamenc Hans Clerner, provinents dels anys a cavall entre el segle XV i XVI. Sobre la paret del fons, la Crucifixió, extremadament plàstica i complexa, està caracteritzada per un fort dramatisme i pel realisme poderós dels seus personatges. Té una preciositat més intensa i més gran, però un pathos menor per les escenes de les parets laterals que narren la història de la Verge Maria, des de la concepció sense pecat fins a la mort. Els frescos de la volta, d’autor desconegut, són del 1470 i representen quatre parelles de personatges asseguts sobre setials amb escriptori: es tracta dels quatre Evangelistes, cadascú amb el seu propi animal simbòlic, rodejats dels quatre Doctors de l’Església


ELS COMERCIANTS DE CABELLS. ELS CAVIÈ D'ELVA
És difícil de creure que a Elva, un dels pobles més alts dels Alps, a 1637 metres d’altitud, al segle XV hi hagués arribat un pintor flamenc, i també és curiós que en aquest angle de la muntanya l’ofici més difòs i ben pagat del segle passat fos el de caviè o chabelier, el recol·lector de cabells. Al 1800 un elvès emigrat a París començà a practicar en tot el Nord d’Itàlia la recol·lecció de cabells, que venien a canvi de peces de tela. Els més preuats eren els rossos i els de color blanc-cendra, amb els que es realitzaven les perruques dels Lords anglesos, i de les cantants i de les primeres dives del cinema mut. En una temporada cada elvès recollia fins a dos quintars de cabell, que valien l’equivalent a quatres vaques.