Roccaforte Mondovì - Pieve de San Maurizio

L’HÀBIT NO FA AL MONJO
Edifici romànic més antic de la vall, provinent del segle XI, presenta una àmplia façana asimètrica, quasi amb la teulada a una aigua: això és degut a la distribució interna amb dues naus úniques i a la col.locació davant del campanar, solució força estranya al Piemont. La parròquia representa, per això, un exemple potser únic d’arquitectura de muntanya medieval, des de l’exterior simple i pobre, que utilitza pedres i còdols, fins a una decoració lineal amb petits arcs sobre el campanar obert per una renglera de bífores. Però, és en l’absis menor on es troba el veritable tresor de l’església: un conjunt pictòric del romànic tardà de finals del segle XIII.

ROCCAFORTE O BIZANCI?
En el casquet absidial, un autor anònim va pintar, al segle XIII, un Crist Pantocràtor en glòria, entre serafins que sostenen els símbols apocalíptics dels Evangelistes. A sota hi trobem els dotze Apòstols i sobre l’arc tiumfal dos àngels i l’anyell, símbol de Crist. Les pintures al fresc constitueixen un important i rar testimoni de l’art decoratiu romànic al monregalès, amb una impostació i un estil bizantinesc que sobresurt de la rigidesa de les figures i de la fixació de les mirades. Sobre la paret lateral de la nau hi ha una rara representació del Petó de Judes, al que s’afegeix un fresc més tardà del 1486, amb la Mare de Déu de la llet i San Costanzo atribuït a Giovanni Mazzucco.

FINS AL CEL
Reeixir a arribar fins al cel: l’obra que ha fet cèlebre a Francesco Gallo és el santuari de la Madonna di Vico (Mare de Déu de Vico) la fortificació de Mondovì, amb la cúpula elíptica més gran del món. La cúpula amb una volta de 6032 metres quadrats, pintada entre 1745 i el 1752 per Bortoloni i per Biella, és la superfície més gran del món pintada amb un únic tema: la vida i la glòria de Maria. L’aquitecte monregalès portà al món occità un nou llenguatge barroc, caracteritzat per un desig de grandiositat que s’acopla perfectament amb les aspiracions de la confraternitat ciutadana que entre 1710 i 1750 li confien les realitzacions de desenes d’esglésies i santuaris.
|
|
|
|
|
