326 METRES DE COLORS
Edificada entre el segle X i el segle XV, la capella té una sola estança. La volta amb coberta encavallada de fusta, és un dels exemples més admirables del gòtic internacional en territori piamontès. Conserva el cicle pictòric més ampli i més conegut de tot el Monregalès, amb més de 326 metres quadrats de frescos datats l’any 1472. És conegut el mecenes qui s’encarregà de l’obra, Bonifacio della Torre, però resten desconeguts els pintors que influenciats per Jacquerio, per Canavesi i per la pintura provençal, deixen un exemple rar de cru realisme i delicat cromatisme.

UNA ANTOLOGIA PICTÒRICA
La Jerusalem Celeste i les Obres de Misericòrdia, l’Infern i la Cavalcata dels Vicis, la Vida de Jesús, la Vida i Miracles de Sant Antoni Abat i els miracles de San Fiorenzo: a la capella de Bastia hi ha representats tots els principals temes de l’art del segle XV dels Alps Marítims. A les històries de la Vida de Maria, la gran alegria viscuda als cels en rebre la Mare de Jesucrist no podia ser expresada que per una orquestració de melodies i cants produïts per àngels músics. La presència de tots els instruments musicals tocats al mateix temps, simbolitzava la idea de la festa: a l’escena de l’Ascensió, floreixen en les mans dels àngels el saltiri, l’orgue, el címbal, la lira, l’arpa, la trompa, el llaüt, la viola de roda i la viola.

EL COLOR DE LA MUSICA
Nascuda al nord d’Europa al segle XI, la viola de roda, amb la nota llarga i constant del seu bordó, venç el silenci dels monestirs lluitant contra l’ horror vacui medieval. L’exemple pictòric més reeixit a les valls és el de la Vida i Miracles de Santo Stefano (Sant Esteve) a la capella homònima de Busca. La cornamusa, anomenada “piva” o “cabreta”, deu el seu nom al material amb què està construïda, una pell de cabrit, i per això és l’instrument dels pastors: citada ja a la Bíblia, prové potser dels Sumeris. A les valls n’hi ha un únic testimoni pictòric, a l’església de San Peyre (Sant Pere) de Stroppo.