Villar San Costanzo - Santuari de San Costanzo al Monte


LA BASÍLICA OCCITANA
Entre els edificis de més renom de estil romànic llombard del Piemont, l’església de San Costanzo al Monte és fidel a la planta basilical i com és tradicional l’absis està orientat cap a l’est, vers el sol llevant, símbol de Crist. El santuari, sorgit durant segle XII sobre d’un oratori destruït pels Sarraïns, està format per dues esglésies sobreposades: Des del vestíbul es baixa a la cripta de tres naus destinada a albergar les despulles de San Costanzo. El pis superior, sempre de tres naus, presenta a la part anterior seccions amb arc de canó puntat, i capitells gòtics, mentre la part posterior rematada per un cimborri octogonal és d’estil romànic llombard.


L’EDAT MITJANA EN UN CAPITELL

Els capitells constitueixen el veritable element d’interés de l’església: els interns, que ornamenten les columnes de l’església superior del segle XIV, són vint-i-sis i presenten els més variats motius, des d’animals i sirenes, a arbres, fulles i ornaments geomètrics. El santuari conserva els tres absis semicirculars del segle XII ornamentats per la part exterior amb originals galeries no practicables. Les columnetes dels arcs .............arcades de volta de canó de les galeries absidials tenen sobre els capitells motius d’estil corinti, amb fulles, palmes, ocells, veritables creus, i un estrany nus de Salomó de tradició romana.


EL PONT DEL DIABLE
Al pont merlat de Dronero, la construcció del qual es remonta al 1428 i conegut com el pont del diable, ens ha llegat una curiosa llegenda. S’explica que el constructor havia provat moltes vegades i amb diferents materials a aixecar un pont sobre el Maira, però davant els continuus fracassos havia afirmat que ni el diable hauria pogut arribar a construïr-lo.
Havent-ho escoltat, Satanàs es presentà oferint-se a realitzar l’obra a canvi de la primera ànima que passés sobre el pont. Els Droneresis acceptaren, però el dia després sobre el pont de tres arcs hi van fer passar un gos, i el diable es va haver de contentar amb aquella ànima. És una llegenda que es troba quasibé per tot arreu dels països occitans.