MIL ANYS DE GRANDESA
Anomenada Illiberis al temps dels Íbers, Elna deriva el seu nom actual d’Elena, mare de l’emperador Constantí. Fou ell qui convertí el cristianisme en religió oficial de l’Imperi Romà. Situada no molt lluny del mar, al llarg d’una de les principals vies de pas cap a Espanya. Elna està construïda sobre d’un petit relleu que s’alça al bell mig dels estanys salads de la costa. Es desenvolupa com a centre regional, anihilant la ciutat de Ruscino, la qual va donar nom al Rosselló. Elna es converteix en el veritable centre polític de la regió i a la fi de l’Imperi Romà, al segle VI, serà seu episcopal. Ho continuarà sent durant mil anys, fins que serà anihilada per Perpinyà al segle XVI.

UN CLAUSTRE PARADISÍAC
La Catedral de Santa Eulàlia i Sant Juli: Començada al segle XI en estil romànic, la catedral actual va ser completada al segle XV i en estil gòtic. Posseeix un notable altar romànic de marbre. De les dues torres-campanar previstes inicialment, només una fou construïda segons els planells, la segona ha estat afegida en època més tardana. És digne d’esment sobretot el claustre, un dels més bells del sud de França. La galeria meridional és del segle XII i ha estat presa com a model per les altres, construïdes entre els segles XIII i XIV: això confereix al conjunt una gran unitat formal, a despit dels diversos estils que hi trobem. Els capitells són col·locats sobre les columnes de marbre geminades i sontenen arcades . Algunes columnes estan finament esculpides i tots els capitells estan ornamentats amb motius vegetals i animals. Són nombroses les escenes que s’inspiren en la Bíblia o en la tradició cavalleresca.

HA FUGIT DE L’AVIDESA DELS COMERCIANTS
Un quadrat de cel català teixit sobre un Jardí de les Meravelles: això és el claustre d’Elna, amb la seva població immóbil d’homes, bèsties i plantes entre la realitat i l’imaginari, esculpida per antigues mans en un marbre amb tènues colors pastís. És meravellós que aquesta joia hagi pogut lliurar-se de la ruïna, de la violència i de l’avidesa. En les primeres dècades del segle XX, per exemple, els tresors romànics de la regió van ser saquejats per personatges perillosos, com un cert antiquari, que va vendre dues vegades el claustre de St.Génis des Fontaines, o el llegendari George Gray Barnard, rapaç pseudo?artista americà, que va fer negoci amb el claustres de Sant Miquel de Cuixà, enviant-lo a Nova York. També aleshores Elna va romandre intacta. Alta sobre la plana i protegida per la seva dignitat mil·lenària, Elna que ha sobreviscut a invasions, setges i saquejos va fugir també de la modernitat amenaçada per la cobdícia que no s’estima ni respecta res.