UN TRESOR ENTRE LES SURERES
Aquesta modesta capella situada no molt lluny de la vila de Maureillas, envoltat de grans boscos d’alzines sureres, amaga meravelles. L’elaboració del suro ha estat des de fa molt de temps el centre de l’economia local i un singular museu en dóna testimoni. La capella, d’època romànica, va ser creada al segle IX per alguns monjos benedictins provinents d’Arles?sur?Tech. Els frescos que la decoren van ser afegits, però, al segle XII, el que fa suposar que fins a aquell període la situació de Sant Martí de Fenollar fos encara pròspera. Va començar després una llarga decadència, durant la qual l’església va ser increiblement transformada en cuadres. Després, vingué la redescoberta dels magnífics frescos i la lenta recuperació.

DES DE L’EDAT MITJANA FINS A PICASSO
És molt simple l’estructura arquitectònica de l’edifici: una nau única que s’obre sobre un absis trapezoidal mitjançant un arc de ferradura. La riquesa de Sant Martí de Fenollar resideix per complet en els seus frescos, d’excepcional poder expressiu que han sabut inspirar artistes com Braque i Picasso. Són atribuïts a l’escola del Mestre de Pedret, de tendència clarament bizantinitzant, que va treballar també a la veïna església de la Ecluse Haute. Els segles han esborrat gran part de les imatges que ornamentaven les parets laterals, però han preservat l’espléndida decoració de l’absis que descriu el misteri de l’Encarnació: Anunciació, Nativitat i viatge dels reis Mags. Al damunt, els 24 Vells de l’Apocalipsi. Sobre la volta de l’absis, un Crist en Majestat circumdat pels 4 Evangelistes. Digne d’esment, per l’extraordinari, és una imatge de la Verge tancada dins d’una "màndorla" romboidal. Tot miraculosament conservat amb els seus esplèndids colors: tonalitats d’ocre, vermell, verd i blau que exalten la frescor i la modernitat del traç.

UN REFUGI D’ARTISTES
A les primeres dècades del segle XX, tota aquesta regió es converteix, per una sèrie de circumstàncies, en lloc de trobada dels artistes més representatius del període. A Ceret, capital del Vallespir, s’hi va establir l’escultor Manolo, amic de Picasso, i molts d’altres seguiren el seu exemple: a més de Picasso vingueren a buscar aquí la inspiració Braque, Juan Gris, Max Jacob, Soutine, Chagall i molts d’altres. El resultat és un preciós museu creat a Ceret sobre la base de les obres donades pels artistes que van estimar aquests indrets, i que no cessà d’enriquir la seva col·lecció. No manquen, en els entorns immediats, altres coses curioses de gran relleu: Al Boló (Le Boulou), una esglesiola romànica embellida amb un pòrtic de marbre blanc del cèlebre Mestre de Cabestany. Finalment a Sant?Genís de les Fonts, una raresa: sobre la porta de l’església, un arquitrau de marbre que representa els Apòstols. És un dels més antics exemples d’escultura romànica a França (datat l’any1020).