AQUÍ EL PREC DEL DARRER GRAN HERETGE
Un pintoresc poble estret de les Corberes ( Corbières ), a l’entorn del seu castell. Al voltant, el passeig típic d’aquesta regió amb turons àrids i vermells, sobre la que destaquen les vinyes i la taca mediterrània. Castell i vila, van ser durant segles objecte de pugna entre els bisbes de Narbona i els nobles locals com les famílies de Termes de Peirepertús. Les traces d’aquest litigi les trobem a finals del segle XII. Després de la Croada, entre a la polèmica també el nou senyor de Termes, Alain de Roucy, un noble del Nord, vingut a defensar la cristiandat contra l’heretgia, la qual cosa no li impedeix d’usurpar com els seus predecessors occitans les terres de l’arquebisbe, fins a provocar la intervenció del Papa Honori III. Però la història recorda Villerouge?Termenès, sobretot, perquè fou cremat a la foguera l’any 1321 Guillem Belibaste, l’últim “perfecte” càtar de qui es coneix el nom.

REVIURE L’EDAT MITJANA
El castell està citat en els documents des del segle XII. De forma quadrada, s’ornamenta als angles amb gracioses torres rodones. Té una gran porta fortificada coronada per una torre, i un vast edifici sobre el costat que estava habilitat amb estables i escuderies i que ara, perfectament restaurat, alberga una bodega i una Taverna Medieval. A l’interior un bell pati i grans sales encara utilitzades per banquets, amb voltes gòtiques amb nervis. S’hi accedeix per una curiosa escala excavada a l’espessor de les muralles. La vila, al segle XII, estava envoltada de bastions, dels quals subsisteixen la massissa Porta de Sant Joan. Fora les muralles, l’església de Sant Esteve, amb un bonic retaule representant escenes de la vida del Sant. L’edifici construït entre els segles XIII i XIV, té una única nau amb volta de canó i absis plà.

BELIBAST, HEROI HUMANÍSSIM
Quan Belibast pujà sobre la foguera davant d’aquest castell, havia ja transcorregut un segle des de l’inici de la Croada. Ni els exèrcits ni l’Inquisició havien encara reeixit a extirpar completament aquella fe càtara que tan profundes arrels havia empès en terra occitana. Belibast fou un personatge singular: d’origen humil, abraçà l’heretgia quasi per casualitat, després d’haver mort un pastor busca-raons. Va seguir a un “perfecte” càtar a Catalunya, i va aprendre i va predicar el millor que va poder, i també ell va provar de convertir-se en “perfecte” però no ho va aconseguir. No obstant això, traït i arrestat pels Inquisidors, va refusar sempre renegar la pròpia fe i va preferir les flames del suplici. Potser era imperfecte, però coherent fins a l’heroïsme.