EL SOMNI D’UN NOBLE EREMITA
Enrocat sobre d’un pic a les espatlles de la Muntanya del Canigó, el monestir va ser fundat al segle XI pel Comte de la Cerdanya, on hi va passar els últims anys de la seva vida. El monjos vingueren de la veïna abadia de Sant Miquel de Cuixà. La primera consagració s’esdevingué l’any 1009; una segona l’any 1014 pel edificis que s’hi havien afegit. L’abadia fou ocupada sense interrupció durant més de sis segles, fins a la Revolució Francesa, quan els monjos la van abandonar.
L’edifici va poder ser salvat de la ruïna gràcies a la intervenció de Mons. Carsalade du Pont, Bisbe de Perpinyà, qui va emprendre la restauració i la va dirigir entre el 1902 i el 1932. Una segona fase de treballs va començar l’any 1952. Avui els edificis, òptimament conservats, acullen una comunitat cristiana, que reb els visitants.

DUES ESGLÉSIES SOBREPOSADES
L’Edifici està composat per dues esglésies sobreposades. La inferior, similar a una cripta, té tres naus i tres absis i està dedicada a Maria (la Nostra Senyora Subterrània). Sembla que la part est, en part escavada a la roca, correspongui a un santuari més antic (segle IX). Fou el monjo Sclua, arribat de Sant Miquel de Cuixà, qui emprèn els treballs per ampliar l’edifici vers l’oest. Contemporàniament, va endegar els treballs de reconstrucció de l’església superior dedicada a Sant Martí. L’església-cripta, que es remunta a l’inici de l’any Mil, és un dels primeríssims exemples del romànic a França. Passant a l’església superior, sorprenen, sobretot, les seves formes arcàiques, amb volta suportada per columnes i els capitells decorats amb motius vegetals tractats esquemàticament. L’altar de l’església superior descansa sobre de capitells historiats amb escenes de la vida de Sant Martí. Un bellíssim claustre, suspès sobre d’un penya-segat impressionant.
Originàriament estava tancat per un mur, i fou Mons. Carsalde qui el va obrir sobre la vall, construïnt-hi les arcades externes amb material retrobat al mateix lloc.

I DUES TOMBES A LA ROCA
Encara avui, el camí arriba fins allà a dalt. No obstant això, fa mil anys un poderós senyor va escollir aquell pic rocós, a 1100 metres d’altitud, per fer-ne sorgir una abadia. Es deia Guifré de Cerdanya, i durant 30 anys va desafiar les grans dificultats de l’empresa a fi que nasqués aquest lloc de fe situat tan alt, i tan a prop del cel. I allà a dalt hi reposen avui el senyor de Cerdanya i la seva muller, Elisabet. Dues tombes excavades a la roca, per la memòria d’un somni.