UNA SENYORIA PRIVADA DEL SEU PODER
L’església construïda al mateix temps que la vila, apareix en els documents per primera vegada l’any 1079, depenent de la seu episcopal de Narbona. Però és veritablement a la segona meitat del segle XII que s’edifica l’església actual. Rieux pertany al mateix temps als Comtes de Minerva que seran expropiats en el moment de la Croada contra els Albigesos, per l’ajut ofert las heretges: formaran part dels vasts grups dels " faidits " (“proscrits”), els senyors occitans expoliats dels seus béns en profit dels nobles del Nord i de l’Església. Sa senyoria de Rieux passa aleshores a mans de la família de Saverdun, després a la de la Jugie (entre el 1372 i el 1642), i al final als Montiers de Mérinville fins el 1838.

NÚMEROS SAGRATS
Coneguda com “la Rodona de Rieux”, aquesta sorprenent església Mariana del segle XII està construïda sobre una planta poligonal entrat i regular de set costats, com la cúpula que la remata . Es tracta de l’únic exemple de planta d’aquest tipus del Sud de França. Pel que fa a la planta de set costats es desenvolupa una nau de 14 costats, que es podrien inscriure en un cercle. No obstant això, s’afegeixen algunes capelles perifèriques entre els segles XVI i XVII, però l’estructura de l’edifici romànic original no s’altera. Com succeeix sovint a les construccions romàniques, la regla dels números sagrats és encara present de manera ben visible. El número 7 es relaciona amb Maria, representació del Seny que reconeix les lleis dvines i que afirma en les Sagrades Escriptures “he construït la meva casa sobre set pilastres”. Aquest número es torna a trobar en els set costats del campanar i de la rodona, en les 14 pilastres de la nau (2x7) i en nombrosos altres particulars. Magnífiques també, les escultures atribuïdes al Mestre de Cabestany i a la seva escola. Sobre els capitells dominen els motius florals, però tot el programa decoratiu sembla reenviar als capitells clau: els que porten una triple representació d’un home que rebutja dos lleons, i sobretot, la magnífica Assumpció de la Verge, sostinguda pels àngels. Tots dos són motius preats pel Mestre de Cabestany, que ha tractat en nombroses obres.

UN MISTERIÓS ARTISTA VIATGER
Moltes han sigut les hipòtesis sobre la misteriosa Rotonda de Rieux: un projecte dels Templaris, una referència al Temple de Salomó, o tot un discurs iniciàtic per descodificar cercant les concordançes dels números sobre els quals el projecte ha nascut. I certament el misteri neix en aquesta església: el retrobem a la tumultuosa al.legoria deixada pel Mestre de Cabestany, que segons algú no només fou l’escultor sinó també l’arquitecte de la Rotonda.
El misteri envolta també la figura d’aquest genial artista del segle XII de qui s’ignora el nom, però l’originalitat del qual es tal com per permetre d’identificar-ne amb certesa el seu pas sobre d’una àrea vastíssima, que va de Navarra fins a la Toscana. Una de les nostres “Rutes” ha volgut resseguir-ne les traçes (veure la ruta “Els camins del Mestre de Cabestany”)