UN OBJECTE DE CONFRONTACIÓ
Capital del Rosselló, Perpinyà la catalana, fou durant segles domini dels Comtes de Barcelona i després del Regne d’Aragó, i França la va conquerir definitivament només al segle XVII, amb el Tractat dels Pirineus. El projecte polític que mirava d’unir les terres occitanes i catalanes es remuntava al temps de la Croada contra els Albigesos, quan el Rei d’Aragó, que habia vingut en ajuda de la noblesa occitana contra els nobles del Nord, fou mort l’any 1213 a la batalla de Muret, a prop de Tolosa. Des d’aquell moment, el sud de França fou sotmès a París i Catalunya es va dirigir vers el món ibèric. Perpinyà va conèixer el seu període d’or en les dècades entre al fi del segle XIII i l’inici del XIV, quan es va convertir en la capital continental del Regne de Mallorca, creat per Jaume el Conqueridor pel seu fill petit, que es converteix en Jaume II. És aleshores que s’endega la construcció del Palau Reial que encara avui domina la ciutat. Un regne efímer, perjudicat per la rivalitat entre Jaume i el seu germà Pere III d’Aragó, però també per les perennes ambicions del Regne de França, que durant segles farà de Perpinyà, rica ciutat de mercaders i banques, l’objecte de confrontació.

EL PALAU DEL REI DE MALLORCA
La seva construcció comença l’any 1274, quan va ser creat el regne de Mallorca. El nou sobirà confià el projecte a un famós mestre d’obres del temps, Ramon Pau. Concebut per ser al mateix temps fortificació i sumptuosa residència real, l’edifici està envoltat de bastions i fossars que encerclen una sèrie d’harmoniosos patis interns, amb dues capelles sobreposades, la gran sala de recepcions i les estançes del rei i de la reina. Els murs externs, construïts per nivells , amb pedres de riu alternats amb maons massissos, creen un efecte ornamental suggestiu. A l’interior, la cort principal mostra belles arcades de mig punt, construïdes amb blocs de marbre blau. Digne d’esment també és el pòrtic de la capella superior, anomenada com de la Santa Creu: la forma del pòrtic és encara romànica, però el gòtic és ja present a la decoració escultòrica, així com a les arcades de les galeries superiors que envolten la torre amb les dues capelles. Sobre els bastions que envolten el Palau Real, bellíssims jardins des d’on es dominen la ciutat i el mar. Altres monuments interessants són el Castillet (segle XIV) que formava part de les poderoses fortificacions de la ciutat, i la catedral de Sant Joan, del mateix període, edific gòtic a la vora d’una església més antiga de la qual resta una bella portalada romànica.

SOBRE LA RUTA DE LES ESPÈCIES
És en el cor de la ciutat vella, entre el Castillet i la Plaça de la llotja, es respira encara avui l’antic esperit de Perpinyà, ciutat de mar i d’encreuament de cultures. Les façanes dels palaus expliquen les aventures dels mercaders de teles i pells, de tints i d’espècies, que viatjaven des de l’Orient i des del Mar del Nord, quan l’Edat Mitjana ja s’acapropava al Renaixement. Carrers i plaçes estan perfumades encara per exòtiques contrades, i de vegades, sembla ser una de les grans Repúbliques Marineres de Itàlia amb les quals els ports catalans mantenien intercanvis i intenses rivalitats. Palmeres i fonts accentuen un record de notes àrabs i, de vegades, al càlid estiu de Perpinyà, una plaça s’anima al ritme de la “sardana”, la brillant dansa de Catalunya. Aleshores, en aquesta part i extrem de França és on es troba, veritablement en un altre món.