POTENT COM UN REGNE
Situada als marges de les Corberes ( Corbières ) , sobre la riba del riu Orbieu, la primera abadia benedictina va néixer a la fi del segle VIII. Sota els carolingis es va beneficiar de sumptuoses donacions i no va tardar en expandir-se, convertint-se en una de les més importants de la regió entre els segles IX i X: a la llista de les seves possessions es conten més de cent esglésies i deu monestirs, sobre una àrea que va des d’Albi a Saragossa.
Després de la Croada contra els Albigesos (els Càtars), en la qual Lagrasse havia tingut un paper polític força important, l’abadia va conéixer el màxim esplendor vers la fi del segle XIII, amb l’Abat Auger de Gogenx, que comença grans treballs d’ampliació. La sort de Lagrasse declina de seguida, amb una revifalla al segle XVII, quan l’abadia és afiliada a la congregació de Saint Maur. S’hi afegeixen aleshores un nou claustre i altres edificis conventuals. Després una nova davallada fins a la Revolució Francesa, quan l’abadia és venuda en dos lots separats. Aquesta divisió roman fins avui dia: una meitat pertany a l’Ajuntament, i l’altra és privada.

DE CAPELLETA A BASTIÓ
La part més antiga de Lagrasse és una torre pre-romànica situada al costat del dormitori dels monjos: els arcs de ferradura de cavall són característics del període. De l’església romànica (segle XI) en queden parts del transsepte, amb tres absidioles decorades amb arcades llombardes. El període del gran abat Gogenx (Segle XIII) ha deixat, però, ?la capella abacial (remarcables algunes pintures entre les que hi ha l’Arbre de Jesè i un Judici Universal)? l'immens dormitori dels monjos (600 metres quadrats!) el sostre del qual descansa sobre d’una sèrie harmoniosa d’arcades de mig punt.
L’església, amb una ampla nau central i dues de col·laterals, que fou construïda sobre el mateix lloc on estava situada anteriorment l’església carolíngia. Del segle XIV daten les fortificacions, construïdes en els difícils temps de la Guerra dels Cent Anys i de la qual en resten visibles encara algunes parts. La torre monumental, que complia les funcions tant de campanar com de fortificació, fou afegida durant el segle XVI.

ARTESANS I ARTISTES
Acomodada sobre la riba oposada de l’Orbieu, la graciosa vila de Lagrasse va créixer sobre el fil dels segles al voltant de la gran abadia. Encara avui conserva notables traçes de la seva llarga història, com un pont del segle XII, que durant un temps estava guarnit per dues torres. Nombroses i belles façanes d’habitatges civils, que provenen del segle XIV com el mercat cobert i part de les fortificacions i la Tour de Plaisance. Al voltant del seu preciós capital d’història i de bellesa, Lagrasse ha anat desenvolupant en els darrers anys el caràcter d’una vila d’artistes: tallers i galeries d’exposició es multipliquen, amb una oferta rica i variada, sovint d’una qualitat altíssima. Una alegre floritura, que infon als vells murs i als carrerons somnolents una nova vida, cosmopolita i una mica “bohèmia”.