LA PEDRA PRECIOSA DE LA COSTA VERMELLA
És la pedra preciosa de la Costa Vermella que troba el seu lloc entre els vermells turons coberts de vinyes i el blau del mar, des d’aquí fins a la frontera espanyola. Situada a cavall entre els dos golfs i dominada pel castell del Rei de Mallorca, Cotlliure s’articula en un laberint d’antics carrerons o sobre del vast respir del Mediterrani amb els passeigs marítims animats i dues minúscules platges de postal. En el curs dels segles, aquest barri encantat ha conegut múltiples destins: fortalesa romana, port de Templaris al temps de les Croades, després poble de pescadors i a la fi lloc mític de pintors en les primeres dècades del segle XX. Amb la seva bessona de l’interior, Ceret, conserva en preciosos museus la memòria dels grans artistes que el seu cel ha sabut inspirar.

EL CASTELL REAL
Nascut entre els segles XIII i XIV de lluites dinàstiques, el breu Regne de Mallorca va triar Cotlliure com a residència d’estiu dels sobirans. D’aquesta funció residencial el castell conserva algunes traçes, com la capella del segle XIII i la Cambra de la Reina. Restituït posteriorment a la seva vocació militar, esdevé fortaresa i és ampliat per aquesta finalitat per Vauban al segle XVII, a càrrec de l’antic barri: les cases foren enderrocades per deixar lloc a una nova muralla. Fortalesa o presó va romandre per sempre, fins a la Segona Guerra Mundial. Avui els superbs bastions ofereixen sobretot una vista espectacular del barri i del mar obert.

La ruta del "Fauvisme"
Descoberta l’any 1905 per Matisse i Derain, Cotlliure es converteix, amb la veïna Ceret, en el punt d’encontre per molts altres grans noms de la pintura: Braque, Fujita, Picasso i Dalí els quals freqüentaven aquest racó del paradís entre vinyes i mar. Es pot afirmar que aquí va prendre forma el moviment estètic del "Fauvisme". Ho recorda avui un recorregut en 20 etapes pels carrers del poble: vint panells que reprodueixen algunes de les obres més significatives d’aquell període. Però Cotlliure continua atraïent els artistes: a cada racó una galeria d'art o un pintor amb el seu cavallet confirmen la vocació per la Bellesa que caracteritza aquest racó de món.

EL POETA A L’EXILI
En el petit cementiri tancat al cor de Cotlliure reposa el gran poeta espanyol Antonio Machado. Fugit d’Espanya després de la Guerra Civil on havia pres partit per la República contra el Cop d’Estat de Francisco Franco, Machado passa aquí les darreres setmanes de vida i s’extingí el febrer de 1939. En els seus versos, un ressò d’aquell desconsolat exili:

“Senyor, allò que estimava m’ho has tret
Ara escolta, Déu meu, com crida el meu cor
Si es cumpleix la teva voluntat
Senyor, contra la meva voluntat
Estem sols, Déu meu, aquest cor i aquell mar”.