EL CASTELL DELS FRANCESOS
Situat als marges d’una graciosa vila rica en història, el castell d’Arques és un dels pocs edificis de gènere, construït sencerament pels Francesos, després de la Croada. Els treballs començaren, de fet, l’any 1280, és a dir algunes dècades després de la caiguda dels darrers bastions de la resistència càtara, Montsegur (l’any 1244) i Quéribus (l’any 1255). Abans de la Croada, el domini d’Arques depenia dels senyors de Termes fins al 1118. De la vila fortificada que prové d’aquell temps només subsisteix una torre, transformada en campanar per l’església de Santa Anna. Després de la guerra de conquesta comandada per Simó de Montfort a remolc de la Croada, la senyoria d’Arques i la de Couiza van ser assignades per aquest, a Pierre de Voisins, qui també era un feudatari del Nord i el fidel lloctinent de Montfort.

RESIDÈNCIA NOBILIÀRIA
El conjunt de muralles quadrangular, mantingut encara parcialment, circumdat per una elegant torrassa quadrada fornida amb nombroses finestres d’arc amb tres obertures. L’edifici, construït amb una pedra del càlid color groc daurat, té una alçada de 25 metres, i 11 d’amplada i està flanquejat per quatre gracioses torretes circulars. El conjunt és d’una gran harmonia i representa un bell exemple de l’estil gòtic meridional. Tot i que l’aspecte és militar, es tracta, efectivament, d’un castell eminentment residencial: la família de Voisins hi va viure fins el segle XVI, fins que la seva última descendent es casà amb el vescomte de Joyeuse. Els dominis de les dues senyories van ser d’aquesta manera unificats i els Joyeuse acabaren per abandonar el castell d’Arques a canvi del de Couiza.

MEMÒRIA CÀTARA: UN BELLÍSSIM MUSEU
Encara que Arques no pugui ser definit com a "castell càtar", el lloc està profundament lligat a la història d’aquesta heretgia. Arques va albergar durant diferents anys, a partir del 1300, una activa comunitat d’heretges provinents de l’Arieja que van participar al rellançament de l’església càtara, encapçalats pels germans Authié. Aquests havien anat a rebre la formació espiritual necessària, a la vora dels “perfectes”, que s’havien refugiat al Piemont i a la llombardia. Durant cinc anys ,Arques va ser el centre d’aquest intent de reanimar l’església dels “bons homes”, que havia d’acabar també amb una sèrie de fogueres. Però, Arques conserva la memòria herètica: a la vila hi ha un petit Museu del Catarisme, molt ben documentat i intel·ligentment organitzat. Està situat en la que fou la casa de Déodat Roché, literat i estudiós d’heretgies i d’esoterisme. Un dels personatges que, com René Nélli, van fer reviure l’epopeia càtara, deslliurant-la de l’oblit en què la història l’havia relegat.