AGATHA LA GREGA
llarg és el passat d’aquesta obscura ciutat de basalt, situada davant del blau mar Mediterrani. Habitada primer pels Ligurs, els Fenicis la van convertir en port ja al segle V a.C. i van ser seguits pels Grecs, que la van nomenar "Agathé", la Bona. El comerç va florir aviat, alimentat per la rica producció de vi i d’oli de les terres de l’interior. Agde fou un port pròsper, conectat a aquell ric univers mediterrani, on els intercanvis i els afers econòmics anaven al mateix pas. També el Cristianisme hi va arribar aviat: ja al segle V d.C. Adge esdevé seu episcopal. Pocs vestigis resten ja d’aquell passat lluminós. Les invasions bàbares i després els sarraïns els van foragitar . Però la vocació comercial d’Adge sobreviu també a aquestes vicissituts, i el port va restar un important centre d’intercanvis fins al segle XII, quan va ser gradualment substituït pels veïns d’Aigües?Mortes i després de Sète. La seva sort va ser signada definitivament per l’irrupció de l’arena, que va acabar per separar-la del mar que li havia donat vida i riquesa.

UNA CATEDRAL LLESTA A CADA SETGE
L'antiga Catedral de Saint Étienne (Sant Esteve) és certament, el monument més notable d’Adge: fou construïda durant el segle XII, probablement sobre d’una església carolíngia precedent, que a la vegada fou construïda sobre d’un antic temple dedicat a Diana. El seu aspecte té la típica austeritat de les esglésies-fortificació del llenguadoc, reforçada encara pel color fosc del material utilitzat: una pedra de lava quasi negra, provinent de l’antic volcà del Mont Saint?Loup, situat a alguns kilòmetres de la ciutat. Inclús els murs són els d’una fortificació: de 2 a 3 metres de gruix, i coronats per merlets. I així l’alta torre del campanar, de base quadrada i d’una alçada de 35 metres. L’església té una nau única, amb una volta de canó puntat, o un absis rectangular més llarg que la pròpia nau. A la volta, es percep, encara, una petita finestra rodona utilitzada pels defensors de l’església durant els setges pel reavituallament de menjar i de municions.
Del mobiliari intern, cal destacar un altar de marbre policromat del segle XVII i un esplendit púlpit, de marbre pur, del segle XVIII.

LAVA NEGRA I MARBRE BLAU
Està tota concebuda sobre el contrast, aquesta ciutat de mar que el mar ha repudiat després d’haver-li donat segles d’esplendor. Contrast inclús de colors: les seves veïnes com Sète o Béziers tenen els tons daurats del sol, però Adge té el color de l’antracita. La Perla Negra del Mediterrani sembla voler mantenir el dol del seu passat gloriós foragitat per una sort adversa.
L'emblema de la ciutat és l'Efebus, un meravellós bronze hel.lenístic, la història del qual reflecteix simbòlicament la d’Adge: sepultat en el fang del riu fou tornat a la llum l’any 1964. Segons alguns és un retrat d’Alexandre Magne. El que és cert és que, per aquest joiell testimoni del seu passat esplendorós, Adge ha construït una digna residència: el Museu de l'Efebus, on el bellíssim jove encara s’imposa, escrutant els segles amb la seva mirada llunyana.