Gòrdas - Chapèla de Sant Jaco e Catedrala


S’ESLANÇA VERS LO CÈL CLAR DE PROVENÇA
Bastia sus un puèg de ròcha, Gòrdas, fièra e potenta, s’eslança vers lo cèl clar de Provença. En chaminant dins lo laberint di siei carrobis, en se perdent entre lhi murs de son chastèl, òm respira 3000 ans d’istòria que conton d’invasions e guèrras de religion, legèndas e mistèris. Lhi bauç se fondon abó las maisons en pèira da las colors chaudas e abó lhi pichòts tòcs de tèrra dominats da la glèisa e dal chastèl, que creon un di mai bèls e suggestius argards de la region.


GLÈISAS ROMÀNICAS, RESPIRAR L’ISTÒRIA

Lo vilatge sovent estrema restes de l’Etat Mesana, en granda part en malora, mas òm tròba encara quarque bèla maison nobiliara dal XVI e XVII sègle. Grand e sever lo chastèl dal XI sègle, mai qu’un bòt retruchat dins lhi sègles. D’orígina romànica –XII sègle- es la glèisa de Gòrdas, un bòt dediaa a Nòstra Dama. La Chapèla de Sant Jaco era per contra un luec per auberjar pelerins en chamin vers Sant Jaco de Compostela. N’en son la pròva lhi chapitèls a flors: un d’aquesti es decorat ai cantons da la cauquilha devengua símbol de Sant Jaco.


LO VILATGE DES BÒRIAS
Una des mai grandas atraccions de Gòrdas es rapresentaa da l’extraordinari ensemp de bicòcas en pèira sonaas “bòrias”. Lo vilatge s’eslarja per mai que 15 quilòmetros e se presenta coma un ensemp de maisons primitivas abaronaas e ariondaas da murs dobles e mincatants triples. Semelha qu’aquesta tipologia arquitectònica abie orígina neolítica, mas las mai ancianas arribaas fins al jorn d’encuèi remonton al XVII sègle. Restaurat da l’arquitècte Pèire Viala lo vilatge des bòrias es un vertader museu “en plen aire” que navisa lhi trulli e lhi nuraghes italians.