UNA LLARGA SÈRIE DE DESVENTURES
Fundada al segle VII per un monjo benedictí de qui s’ignora el nom, l’abadia de Moissac va conèixer tantes i tantes vicissituds que la seva història sembla un llarg malson. Saquejada pels Àrabs, pels Normands, pels Hongaresos, assaltada durant la guerra dels Cent Anys, va veure els seus arxius dispersats, els seus tresors robats i les seves estàtues cruelment mutilades al temps de la Revolució Francesa. Però el pitjor va arribar amb l’aparició de la via ferroviària al segle XIX. Per construir la línia entre Burdeus i Seta, els ingeniers, profetes del progrés triomfant, van tenir la magnífica idea de fer passar les vies, justament per l’abadia, programant la destrucció del magnífic claustre. Va caldre tota l’energia de l’Oficina dels Monuments Històrics per evitar el desastre, fent desplaçar la línia amb prou feines alguns metres enllà. El que segles d’invasió i de guerres de tot tipus no havien aconseguit, va correr el risc de fer-ho un grupet de tècnics en nom del sacrosant “progrés”. A despit de la seva difícil història, Moissac va tenir també al segle XI la seva edat d’or, quan va arribar aquí, l’any 1047, el prestigiós abat cluniacenc, Sant Odiló que va communicar l’abadia amb la rica i potentíssima Cluny. Des d’aquell moment en endavant, la influència de Moissac es va estendre encara més, fins a incloure Catalunya.

LA MÉS BELLA DE LES APOCALIPSIS
L’església abacial de Sant Pere posseeix una rara joia: el cèlebre timpà del pòrtic sud, esculpit a inicis del segle XI i que es compta entre les màximes obres mestres de l’art romànic. Obra magnífica pel gran desenvolupament de la composició, així com per l’harmonia i la potència que emana.
També les petites imperfeccions de les figures i dels gestos contribueixen a la càrrega dramàtica del conjunt. El tema del timpà és l’Apocalipsi de Sant Joan. Al centre, rodejat pels quatre evangelistes, hi ha el Crist en Majestat, que porta en una mà el llibre de la Vida i beneeix amb l’altra. Tota la resta del timpà està ocupat pels 24 Vells de l’Apocalipsi, disposats sobre tres nivells, i tots amb la mirada dirigida vers el Crist. L’arquitrau, composat per vuit parts, la part baixa de les pilastres amb sis lleons disposats en forma de X, i les figures de Sant Pau i Jeremies (aquesta última particularment suggestiva) completen un dels conjunts més extraordinaris d’Europa.
El claustre, del segle XI, té columnes alternativament simples i geminades de marbre de colors diferents, que van del rosa al gris, al verd i al blanc. L’efecte és d’una gran elegància, i els capitells finament esculpits mereixen una mirada acurada, per la gran varietat de temes representats.

MÀGIA SENSE TEMPS
La ciutat de Moissac, situada entre la Garona i el Canal lateral, ha crescut a l’ombra de la seva abadia. La visió del pòrtic sud roman una de les més altes emocions artístiques imaginables. És un veritable llibre il.lustrat que parla a través dels segles de l’etern destí humà i s’entén bé, que les multituds de peregrins que anaven a Sant Jaume de Compostela haguéssin pogut estar subjugats també pel simple espectacle de tanta i profunda bellesa.