DESPRÉS D’UN LLARG PEREGRINATGE
Il·luminats per la gràcia divina, al començament del segle XII, alguns eremites guiats per un cavaller que no estava sense pecat, van arribar després d’anys de peregrinatge, que els habien conduït des del Mont Saint?Michel de Normandia fins a Sant Jaume de Compostela en un lloc selvàtic immers en els boscos de la regió de la Roergue. Era el temps en què tota Europa es va recobrir de monestirs, sota l’impuls del gran Sant Bernat de Claravall, que predicava la necessitat de tornar a una aplicació absoluta de la fe. L’any 1366, aquells eremites van fundar l’abadia de Sylvanes. En aquella abadia van arribar aviat ofrenes de totes les parts del món conegut, tant de l’Emperador de Constantinopla com del rei de Sicília i dels senyors locals, tots desitjaven comprar-se la seva part del Paradís. L’Edat Mitjana fou per Sylvanes l’edat d’or: van seguir segles de decadència que acabaren per transformar l’abadia en una simple església parroquial.

PERFECCIÓ CISTERCENCA
L’església abacial de Sylvanes és una de les darreres realitzacions de l’època romànica a la Roergue, però també una de les produccions més perfectes de l’arquitectura cistercenca a Occitània. Fou començada l’any 1157 i es caracteritza per l’ampla nau única, que està coberta per una volta de canó puntat. El creuer del transsepte cobert amb una volta amb nervis en creu ja anuncia la vinguda del gòtic. Particularment bell és el conjunt vist des del cor, amb els absis plans, l’ample transsepte i l’elevació harmoniosa dels volums fins el campanar. Subsisteixen també una part del claustre, una sala capitular i un scriptorium. L’església va travessar els segles sense patir danys importants, i va mantenir l’esperit amb el qual fou concebuda, el d’un lloc de pregària, que s’imposava a la mirada dels fidels per la seva austeritat majestuosa. Els capitells estan ornamentats amb simples fulles llises i simètriques, excepte quatre que segurament va ser escolpits més tardanament per artistes ambiciosos que potser no havien comprès bé la grandiositat de la simplicitat cistercenca

ANTIC ESPLENDOR
Del seu gloriós passat, Sylvanes ha sabut conservar una certa majestuositat, encara que des de fa molts segles s’hagi perdut la memòria del que fou la seva riquesa i la seva potència. Avui l’abadia acull prestigioses manifestacions culturals de caràcter musical, i també seminaris internacionals. No cal ometre, a les rodalies properes, l’antiga estació termal d’Andabra, que després d’una temporada de glòria a l’inici del segle vint va ser oblidada. En resten patètiques ruïnes devorades per la vegetació.