AICÌ L’OCCITAN ES LENGA OFICIALA
La Val d’Aran es una pichòta region autònoma que depend administrativament da la Catalonha. Es formaa dal cors sobeiran de la Garona, sus lo versant nòrd di Pireneus. Es una fonsa valada d’orígina glaciala, ariondaa da grandas montanhas, ai pè de la Maladecha, que comprend quarqu’una entre las mai autas ponchas di Pireneus. Separaa da l’Espanha da aqueste confin natural, la Val d’Aran es colegaa a la França, vers la quala es geograficament orientaa, a travèrs la val de la Garona. Per lòng temps objècte de disputa entre lhi comtes espanhòls e lo comte de Comminges, aquestas tèrras que religiosament dependion da la diòcesi de Comminges fogueron totun donaas a l’Aragona per decision dal papa Clement V dins lo 1308. Mercés sa posicion isolaa la Val d’Aran es arribaa a gardar sias tradiccions e sobretot l’occitan qu’aicì es una des lengas oficialas. La Val d’Aran a 39 vilatges reunits en tres “terciers” (la division territoriala adobraa en valada). La capitala administrativa es Vielha.

ENTRE RÚSTIC E RAFINAT
Esquasi chasque vilatge a sa glèisa romànica.en remontant da nòrd a sud òm pòl descurbir las mai interessantas. A Bossost, dins lo Bas Aran, la glèisa de l’Assompcion de Maria (XII sègle) presenta un plan basilical a tres navadas ornaas da arcs bòrnhs. A sud se duerb un portal ornat da un tímpan de marbre que rapresenta lo Criste Pantocrator ariondat dai símbols di Quatre Evangelistas, dal solelh e da la luna. Un second portal es a nòrd: aicì lo tímpan pòrta un Crisma, símbol frequent dins l’escultura aragonesa. Un graciós cloquier romànic dòmina l’edifici. Vielha, dins lo Mijaran, a un quartièr ancian, sonat “Eth cap dera vila”, classifiat monument istòric mercés sias bèlas maisons: Co de Fedusa, Co de Burgarol, Co de Rodes. La glèisa de Sant Miquèl (XII-XIII sègle) remonta al temps dal passatge entre romànic e gòtic. Remarcables lo retable gòtic e un meravilhós Criste romànic en bòsc, element d’una Deposicion, coneissut coma lo “Criste de Mijaran”. La comuna presenta nombrosas autras glèisas, coma Sant Pèire a Escunyau, abó un bèl portal esculturat e fònts baptesimalas romànicas. E encara Sant Tomàs de Casarilh abó un autre Criste romànic, Sant Felix de Vilac abó lo portal a esculturas arcaïcas, e Sant Pèire de Betlan abó la mai anciana àbsida de la valada (sègle XI). Lo Naut Aran es una granda comuna qu’a per centre Salardu. La glèisa de Sant Andriu remonta al romànic transitòri (XII-XIII sègle). Garda una preciosa escultura en bòsc, lo Criste de Salardu, benlèu òbra dal Magistre de Migaran. Dins la mesma comuna, autres dui edificis romànics a plan basilical, Santa Maria de Cap d’Aran e Santa Maria d’Artiès, abó una preciosa mobilia romànica, gòtica e baròca. Dins lo vilatge, remarcablas maisons ancianas.

LA SOÏSSA ESPANHÒLA
Per las autas montanhas que l’ariondon e la richa vegetacion ajoaa da l’aura oceànica, la Val d’Aran es estaa decò sonaa “la Soïssa d’Espanha”. A modèrnas estacions d’esqui, entre las mai bèlas de la peninsula ibèrica. Son modèrne esvilup torístic totun a pas alterat lo caràcter pastoral de la valada, bèla si l’agricoltura s’es facha mens importanta. Granda part di vilatges a gardat l’arquitectura tradiccionala. La Val d’Aran, fièra des sias tradiccions, e en particular de sa lenga occitana, gelosa de son patrimòni natural e cultural, semelha aver trobat un bòn equilibri entre modernitat e tradiccion.