MEMÒRIA DE MARIATGES REGALS
Vilabertran se tròba dapè Figueres, dins la richa plana de l’Aut Empurdan. Es un tranquil vilatge agrícol, esvilupat a l’entorn dal monastier de Santa Maria fondat dins lo sègle XI da Pèire Rigall que n’en foguet premier abat e ciernet la Règla de Sant Gustin. Enrichit da generosas donacions, aguet un ròtle important dins la region, entè avia lo drech de justicia civila e penala. Dins lo 1295 se passet aicì lo mariatge entre Jaco II d’Aragona e Blanca d’Angiou. La comunitat devenet secolara dins lo 1592, mas la glèisa gardet lo títol de colegiada abó son capítol fins al 1835. Encuèi Santa Maria es glèisa paroquiala e lo monastier, restaurat da la Generalitat de Catalonha, es visitable.

SEVÈR GAUBI
Començaa a l’entorn dal 1080, la glèisa foguet acabaa e sacraa dins lo 1100. Son visiblas sus lhi murs dal cabèç las doas diferentas estructuras correspondentas a dui moments de trabalh. Es un edifici a tres navadas, abó crosièr bas, linhas simplas e deguna escultura ornamentala. La navada centrala, sostengua da trumèls centrals a crotz, es cubèrta da vòuta en brèç. Las navadas lateralas an vòutas a mes brèç que balançon la butaa de la navada centrala mai auta. L’àbsida es ornaa da un bèl motiu d’arcadas pojaas sus pichòtas colonas. Doas absidiòlas se duerbon sus lo crosièr. A oèst s’auça un cloquier de tradiccion lombarda. A sud se tròba un pichòt claustre a trapeci entè s’alternon trumèls e colonas sobremontats da simples chapitèls e arcs romans. A l’entorn se desplaçon lhi edificis monàstics: refectòri, cusina, despensa, sala capitolara, salas de trabalh comun. De sobre un dormitòri cubèrt a cabirons de fust pojats sus arcs divisòris. Las sevèras linhas arquitectònicas arsònon la severitat de la règla di canònics agostinians. Pas da luenh, lo Palais abadial, gòtic, un imponent edifici bastit al començament dal XV sègle da Antòni Guirgos.

FÒRA DE LA CONFUSION
A quarque quilòmetro da las plajas pinhaas de la Còsta Brava e dal tràffic caòtic, lo pichòt monastier de Vilabertran es una oasi de patz. Ren destorba lo silenci dal pichòt claustre. Las linhas simplas de l’arquitectura e la nobiltat di materials adobrats soslinhon lo contrast abó las linhas sensa armonia ni espirit de lhi edificis bastits per lo torisme. Decò la promenada dins lo borg es una agradia descubèrta: l’ombra des platanas sus la plaça de la glèisa, quarque fenestra gòtica abó estilosas colonas en calcari de Gerona. Chasque an en setembre lo vilatge es sèti d’un festenal musical.