DINASTIA CATALANA
Capitala de la Catalonha, grand centre econòmic, artístic e cultural, premier pòrt de l’Espanha, Barcelona es una granda vila (3 milions d’abitants) a vocacion internacionala. En orígina era una pichòta colonia romana, sonaa Barcinus, mens importanta de la vesina Tarracus. Barcelona s’empausa sus las vilas a l’entorn masque quora la dinastia di comtes fondaa da Gofred lo Vilós arriba, a la fin dal sègle IX, a absorbir tuchi lhi comtats de la futura Catalohna. Après lo mariatge de l’eretge de la corona aragonesa, lo comte Berengari IV fondet la potenta confederaccion catalan-aragonesa que dins lhi sègles XIII e XIV dominarè sensa rivals la Mediterrànea.

RICHESSA DE MUSEUS
Entre lhi sègles XI e XII Bercelona era encara enclavaa dins l’anciana cinta de murs romans sonaa Barri gòtic. Coma di lo nom, foguet ben retruchaa dins lo moment d’òr de la cultura catalana (sègle XIV), mas siei palais son naissuts sus lhi restes de la vila romana. Parelh, la Maison de l’Ardiaca foguet bastia dins lo XII siègle sus lhi murs romans e restauraa dins lo XV. Sus lhi mesmes murs foguet bastit dempuèi lo sègle XI lo Palais di Comtes, devengut après Palaiu Reial. Ren demora de la catedrala romànica dal sègle XI: sa plaça es estaa pilhaa da un edifici gòtic. Lo Museu Frederic Marès, dins lo Barri Gòtic, presenta importantas colleccions d’esculturas medievalas e sobretot romànicas de tota la Catalonha. Entre aquestas un basse releu dal portal de Sant Pèire de Ròdes, òbra dal Magistre de Cabestanh, que rapresenta l’aparicion de Criste ressòrt ai Sants Pèire e Joan. Lo Museu Nacional d’Art, plaçat sus la colina de Motjuic, garda una colleccion extraordinaria de pinturas muralas romànicas pilhaas dins lo XIX sègle da nombrosas glèisas ruralas e plaçaas sus especials supòrts per reproducir lhi volums des edificis d’orígina. Remarcablas son las pinturas a fresc de la Val de Bòi. Dins lhi barris de Barcelona, chal veire lo monastier de Sant Cugat dal Vallés qu’a un di mai bèls claustres romànics de Catalonha. Las esculturas di chapitèls rapresenton l’exemple mai aut d’aquel temps. La glèisa vesina, restruchaa dins l’etat gòtica, a gardat lhi plaçons e la planta romànica, e decò las àbsidas e lo cloquier, remontant al sègle XI.

UNA CAPITALA EUROPENCA
La vísita de Barcelona pòl ofrir ben de mai di monuments e des colleccions romànicas, mas l’Itinerari Romànic sarè un biais per coneisser lhi diferents morres d’aquesta vila richa de gaubi e creativitat. L’autonomia conquistaa da la Catalonha a donat novèl dinamisme a la vila, qu’encuèi se pòl comparar a una capitala europenca.