PER UNA COMTESETA
Recollida en una verda vall dels Pirineus catalans, la petita ciutat de Sant Joan es troba a l’encreuament de camins que porten a Besalú i a Ripoll i vers el coll de les Ares que desemboca a França. La població va sorgir al voltant d’un monestir fundat cap a l’any 885 pel comte Guifré el Pelós, per la seva filla Emma, que es va convertir en l’abadessa. Aquest primer monestir va ser disolt pel Papa per la demanda del Comte de Besalú, Bernat Tallaferro i fou substituït per diferentes congregacions masculines. Durant un cert període va deprendre de la poderosa abadia de Sant Víctor de Marsella. L’església actual va ser construïda per monjos agustins i consagrada l’any 1150. El claustre romànic va ser substituït l’any 1442 per un de nou d’estil gòtic. En el mateix període fou erigit el palau abacial, orientat sobre d’un bell pati intern. Al segle XVIII, a la fi, va ser afegit un elegant sagrat davant de l’entrada de l’església.

EL "SANTÍSSIM MISTERI"
L’església de Sant Joan és un magnífic edifici de pedra sauló de color rosa. El cor és imponent, amb cinc absidioles, dues de les quals s’obren sobre el transsepte, amb rica decoració escultòrica. Malauradament va ser parcialment destruïda pel tràgic terratremol del 1428. A la reconstrucció es va suprimir el deambulatori i es va ajuntar de nou a la única nau amb dues grans pilastres per sostenir la nova volta. Els absis estan decorats a l’interior i a l’exterior, amb arcades i columnes amb capitells finament esculpits amb motius vegetals o escens historiades. Les finestres d’alabastre difonen una dolça llum velada. El gran absis acull un dels conjunts escultòrics més notables d’inspiració romànica: una impresionant Deposició, anomenada el “Santíssim Misteri”, de fusta policromada datada el 1251. El grup, de tamany natural, representa el Crist deposat de la creu, per Nicodem i Josep d’Arimatea, acompanyats per Maria, preparada per rebre el cos del seu fill i per Joan en actitud de dol. A prop de l’església un elegant claustre gòtic amb columnes allargades pel qual s’accedeix al museu. El palau abacial, molt ben restaurat, alberga l’Ajuntament i s’obre sobre d’un graciosíssim petit claustre de dos pisos.

UNA VALL VERDA
La regió de Sant Joan de les Abadesses no s’assembla en res a la imatge típica de l’Espanya àrida i austera. Aquí tot és dolç i verdejant. Es troba al cor dels Pirineus catalans, on les plujes abundants permeten una rica vegetació. Aquest clima va fer del poble un freqüentat lloc de vacances al començament del segle XX: una passejada pel centre revela un bon nombre d’agraciats edificis modernistes. Es descobreixen els vestigis de l’antiga església parroquial romànica, Sant Joan i Pol, a la riba del riu Ter. Sobre d’aquest riu hi ha un majestuós pont del segle XV, l’arcada del qual, de 33 m. de diàmetre és la més gran de Catalunya.