EL PRÍNCEP-BISBE D’ANDORRA
La ciutat romana d’Urgell havia sorgit damunt d’un puig de castell-ciutat que domina l'àmplia vall dels rius Segre i Valira, orlada al nord amb una poderosa cadena de muntanyes. Seu episcopal al segle V, va ser desvastada pels Musulmans al segle VIII per tornar a prendre embranzida amb la conquesta carolíngia quan esdevingué seu d’un vast comtat. A l’Edat Mitjana, la ciutat abandona l’altura originària i s’extén per la plana, creixent al voltant de la catedral, el bisbe de la qual es converteix en un personatge poderós, tant en l’àmbit civil com en el religiós. A partir del segle XI comparteix el govern d’Andorra amb el comte de Castellbò i després amb el seu successor el comte de Foix. Avui és encara príncep-bisbe d’Andorra, l’únic prelat del món que ha mantigut un títol i una funció netament medieval.

UN ARQUITECTE VINGUT DE LA LLOMBARDIA
La catedral de Santa Maria de la Seu (del llatí sedes, seu episcopal) es va començar l’any 1120 i és essencialment obra de Raimon el llombard que repren l’obra l’any 1175. És un bell edifici amb tres naus amb volta de canó sobre d’aquivoltes a la nau central, i amb voltes amb nervis per les dels laterals. Un transsepte molt llarg s’extén en direcció nord-sud. Sobre el creuer s’alça una cúpula. Quatre absidioles estan excavades al mur oriental, però només l’absis sobresurt. Dues torres inacabades s’erigeixen a l’extremitat del transsepte. D’un majestuós poder el cor, on però la galeria perforada d’inspiració italiana que remata l'absis, posa una nota de lleugeresa. La mateixa galeria es troba a l’interior del transsepte. La Itàlia del Nord, d’on amb quasi total certesa provenia l’arquitecte R. llombardo també ha inspirat l’arquitectura de la façana est. Al sud de l’església s’obre un bell claustre romànic amb columnes i capitells de granit. A un dels seus extrems es troba l’església de Sant Miquel (antigament Sant Pere) que pertany al primer romànic.
Des d’aquesta s’accedeix al Museu Diocesà que presenta una rica col·lecció d’objectes d’art, des del segle X al barroc. Digne d’esment és un Beatus, manuscrit mossàrab del segle X.

TRAÇES D’ANTIGUES HERETGIES
El grup episcopal de l’Urgell és certament un del més bonics conjunts romànics de Catalunya. Però no es limita a això: hom pot descobrir també la ciutat que l’encaixona i després sortir-ne per arribar, sobre del camí d’Andorra, al barri d’Anserall per admirar Sant Sadurní de Tavèrnoles. Aquest antic monestir va albergar a Fèlix d’Urgell, qui va difondre a la regió l’adopcionisme, una doctrina cristològica, en el temps de Carlemany.
Només en resta el bellísim cor de l’església construït al segle XI amb una arquitectura inspirada en el concepte trinitari, en evident resposta a l’heretgia de Fèlix que qüestionava el concepte de Trinitat. Després, superant la temptació dels luxosos negocis de la veïna Andorra, paga la pena atrevir-se a arribar fins les altes valls andorranes per admirar algunes esglésies romàniques molt ben conservades, sovint enriquides per precioses pintures medievals, en un quadre natural de gran bellesa i quasibé intacte.