PATRIMONI MUNDIAL DE L’HUMANITAT
És una de les regions més aïllades de Catalunya, situada al cor de la cadena pirenaica, no molt lluny de la Val d’Aran, sobre la carretera que uneix Vielha amb lleida. Formava part del Comtat de Ribagorça. La vall pertany avui a la vasta municipalitat de Barruera, que comprèn els municipis de Barruera, Boí, Cardet, Coll, Durro, Erill laVal, Sarrais i Taüll. Cadascun d’aquests centres posseeix una església i diferents esglésies isolades, el que representa pel conjunt de la vall de Boí un total de quinze esglésies romàniques, cinc de les quals són de particular importància.
Reconeixent la magnífica qualitat dels monuments, la seva densitat sobre una àrea reduïda i la riquesa de les seves pintures, la UNESCO ha inscrit la Vall de Boí en el Patrimoni Mundial de l’Humanitat.

UNA COL·LECCIÓ D’ESGLÉSIES I D’ESPLÈNDIDES PINTURES
L’església més notable és sense cap mena de dubte Sant Climent de Taüll. És una construcció amb planta basilical amb tres naus separades per columnes, amb sostre amb una coberta encavallada de fusta i triple absis decorat amb lesenes i petites arcades cegues típiques de la tradició llombarda. Sobre l’angle sud-est s’eleva un elegant campanar de sis plantes on s’obren finestres simples, geminades o triples. Va ser consagrada l’any 1123. L’extraordinari conjunt de pintures romàniques que decoraven les parets fou transportat l’any 1922 al museu de Barcelona, per protegir-lo dels saquejos. Les pintures estan ara substituïdes per còpies d’excel·lent qualitat. Taüll posseeix una segona església molt bonica, Santa Maria, situada al centre del poble. Té la mateixa planta que Sant Climent, i un campanar en la mateixa posició. Aquesta església també estava ricament decorada amb pintures murals, transportades a Barcelona com les altres. L’església de Sant Joan de Boí posseeix les mateixes característiques de les altres dues. També aquí, les pintures murals han estat llevades i tornades a pintar idènticament a les originals.
Recordem també, entre les esglésies més boniques, a Santa Eulàlia d’Erill la Vall i la Nativitat de Durro, classificades com a monuments històrics com les dues primeres, i després també Sant Feliu de Barruera, Santa Maria del Coll i Santa Maria de Cardet.

UNA VALL ON NO HI PASSA EL TEMPS
Si els monuments dels que hem parlat són preciosos exemples d’art romànic, s’hi afegeix a la seva bellesa la fascinació de l’entorn on, com joies, estan encastats. Viles que semblen oblidades pel pas del temps i han sabut conservar durant segles la seva autenticitat, sublims paisatges de muntanya protegits per un parc nacional. Pot semblar discutible la tria de treure les pintures murals de les esglésies i capelles per les quals havien estat fetes, cal admetre que no es va trobar cap altra manera de protegirles, en un període en què el romànic català, a les dues bandes de la frontera, estava exposat a la rapacitat de comerciants i col.leccionistes. No obstant això, gràcies a les modernes tècniques emprades, es poden admirar ara a les esglésies còpies quasi perfectes, que no provoquen massa nostàlgia als originals.