Girona


SOBRE EL CAMÍ DE LES INVASIONS
Va néixer com a colònia romana situada als peus d’un “ oppidum” al llarg de la Via Augusta. Aquesta era la gran via romana que prolongant la Via Domizia travessava els Pirineus pel coll del Panissar i seguia la costa oriental de la península ibèrica, arribant fins a les Columnes d’Hèrcules, l’actual Gibraltar. La nova colònia es va formar a la part alta d’un cinturó fortificat, que encara es conserva parcialment, malgrat les moltes remodelacions que han sofert amb el curs dels segles. Cristianitzada al segle III, Girona és la patria del màrtir Fèlix, damunt de la tomba del qual s’erigirà una basílica per la seva advocació. Durant el segle IV, esdevé seu episcopal per la província de Tarragona. Comtat visigòtic, és breument ocupat pels sarraïns i després conquerit pels Francs l’any 785. Entra d’aquesta manera a l’àrea carolíngia. A l’Edat Mitjana, la ciutat és la capital d’un comtat que s’integrarà a la federació de la naixent Catalunya. És aquell un període de prosperitat en què la ciutat s’enriquirà amb sumptuosos monuments. Posseeix també un important barri jueu. La seva localització en el camí que porta a França provoca freqüents ocupacions per part de les tropes franceses durant la guerra amb Espanya. Al segle XIX, Girona es converteix en un centre industrial i encara ho és avui en dia. Malgrat que ha crescut, conserva intacte el seu centre medieval, que ha sigut intel·ligentment restaurat: avui, la ciutat vella és una de les més interessants de Catalunya per la gran riquesa del seu patrimoni monumental.


UNA IMPONENT COREOGRAFIA

Nombrosos monuments de Girona són dignes d’esment. Aconsellem començar la visita a peu partint del barri de Galligants. Sobre la plaça de Sant Pere es troben la petita església de Sant Nicolau (segles XI i XII) i el monestir benedictí de Sant Pere de Galligants amb la seva església abacial de tres naus, el claustre del segle XII i una important col·lecció lapidària. Des de l’absis hi ha una magnífica vista de la ciutat alta dominada pel campanar llombard de la catedral. Seguint el camí que travessa el torrent s’arriba al Banys Àrabs, de fet un edifici de finals del segle XII, força semblant al model de les antigues termes. A la primera sala, una banyera coronada per elegants columnes sobre les que descansa una cúpula perforada. Deixant a la dreta la basílica de Sant Fèlix, s’arriba a la porta de l’antic cinturó emmurallat romà i medieval. El conjunt arquitectònic de la plaça de la catedral està estudiat com a un escenari teatral, amb una escala monumental barroca que condueix a l’església.
Començada l’any 1312, la catedral de Santa Maria fou concebuda com un edifici gòtic de tres naus. En canvi els plànols però, la van dotar d’una única nau coberta amb una volta ogival que és la més ampla del món (25 metres). El claustre romànic està ornamentat amb bells capitells esculpits. Al museu de la catedral es troben veritables tresors artístics, com l’admirable “Tapís de la Creació”. Amb una jornada n’hi haurà prou per apreciar les riqueses de Girona: el Museu d’Art, els antics carrerons flanquejats per restes medievals, les escalinates de concepció barroca, la Universitat al convent de Sant Domènec, la passejada sobre dels murs o el Passeig arqueològic, i també les façanes multicolors al llarg del riu Onyar, la Ruta jueva, i els carrerons ombrívols i les aquitectures d’estil modernista.


AQUÍ VA NÉIXER LA CÀBALA
Girona és una ciutat secreta, que es desperta lentament. Aparentment freda, l’esperit de la seva arquitectura està potser lluny de l’estereotip de la ciutat espanyola. Alguns barris, amb carrerons i carrers amb escales, recorden els de les ciutats italianes. Aquí totes les èpoques i tots els estils es fonen en un conjunt arquitectònic de gran harmonia.
El barri jueu, un dels més importants d’Europa i, certament, el millor conservat, ha mantingut intacta la seva atmòsfera medieval. Fou aquí on els savis rabins van concebre la Càbala, la influència de la qual es va estendre després per tot Europa.