LA PRIMERA GRAMÀTICA OCCITANA
La petita ciutat agrícola i industrial de Besalú es troba sobre el camí entre Figueres i Olot. A l’Edat Mitjana va ser la capital d’un potent comtat que s’extenia fins a les Corberes ( Corbières ) (avui departament francès de l’Aude). Allà va néixer un cèlebre “trobador”, Ramon Vidal, autor de nombroses obres de poesia i del que es pot considerar la primera gramàtica en llengua romànica, un tractat en Occità titulat "Regles o las rasons de trobar" . La ciutat es va dotar en aquell període de belles cases senyorials, de nombroses esglésies, d’un monestir benedictí, i es va envoltar de muralles. Com cada ciutat comercial, tenia el seu barri jueu, anomenat el Call. S’hi accedia per un pont altíssim llençat entre les dues ribes enlairades del riu Fluvià. Besalú va viure un període tormentat al segle XVII, durant les guerres amb França, després, durant més d’un segle després fou envaïda i saquejada pels exèrcits napoleònics. A finals del segle XIX, amb l’arribada de la industrialització, va tornar la prosperitat econòmica. És avui una ciutat industrial i agrícola que ha sabut preservar el seu patrimoni arquitectònic.

UN PONT I UNA ABADIA
El monument més espectacular de Besalú és certament el Pont Vell sobre del riu Fluvià. Construït amb certesa abans del 1075, ha conegut durant segles moltes vicissituts. Força cops deteriorat per les inundacions, va ser bombardejat durant la Guerra Civil espanyola i després reconstruït de manera idèntica a l’original. Les seves cinc arcades de mig punt traspassen el riu formant un angle molt ampli, la qual cosa permet d’apreciar l’elegant línea de la construcció. Han estat conservades també les fortificacions, situades sobre la pilastra central i a l’extrem oest, del costat de la ciutat. Passat el pont, s’entra al Call jueu, on es trobava la sinagoga, de la que es conserva únicament la "mikwé", un dels rars banys rituals de l’Edat Mitjana que han quedat intactes. Cal admirar la Plaça Major amb els seus palaus romànics (la Casa dels Arcs), gòtics (la Cúria Reial) o dels segles XVI?XVII (la Casa de la Vila). Hi ha altres bellesrestes medievals als carrers propers: Can Cambó, Casa llaudès (romànica). Però el romànic està representat per l’església abacial de Sant Pere, església d’un monestir benedictí fundat l’any 997 i que es va mantenir fins el 1835. Tres sòbries naus sostingudes per grosses pilastres s’obren a un transcepte baix. El cor està circumdat per un deambulatori, sobre el model de l’absis romànic de França. Els grans capitells que mantenen la columnata circular porten escultures d’òptima qualitat, encara que malmeses per un incendi.
Des de l’exterior, cor, deambulatori i absidioles apareixen incorporades al cos d’un immens absis. No massa lluny del centre de la ciutat, l’església de Sant Vicenç, també romànica, presenta un volum extern de gran harmonia i un bell pòrtic al costat sud.

EL REGNE DE L’ALABASTRE
És impossible visitar Besalú sense fer una breu passejada pels turons que la circumden cap el nord, als peus del massís de la Mare de Déu del Mont, cobertes d’una rica vegetació mediterrània. Hi descobrirem grans i riques factories, construïdes durant el segle XVIII, per arribar després fins a les pedreres d’alabastre de Beuda, la més gran d’Espanya. Se n’extreu la pedra que, tallada en lloses fines, forma el “vitrall” que il·lumina amb una dolcíssima llum tantes esglésies catalanes. Es pot fer també una aturada al poble de Beuda, per l’església romànica de Sant Feliu, amb tres naus i triple absis. S’hi accedeix per un interessant pòrtic. Al bosc veí, es descobrirà l’antic priorat benedictí del Sant Sepulcre, que depenia de l’abadia de Lagrasse, al llenguadoc. També aquí, trobem una triple nau força elegant sota una cobertura a dues vessants, i un absis immers en l’aromàtica vegetació de l’entorn.