UN MECENES DEL RENAIXEMENT
Des de l’any 888 existia a la muntanya de Montserrat un petit lloc de peregrinació. Fou transformat en monestir benedictí per voluntat de l’abat Oliva de Ripoll i Cuixà l’any 1025. El monestir va créixer fins a esdevenir independent de Ripoll l’any 1410. En el curs del segle XV la fama dels seus peregrinatges i la riquesa de la seva biblioteca arribaven fins molt lluny. Aleshores van tenir per abat el futur pare Giulio II de la Rovere, gran mecenas del renaixement, que el va enriquir amb obres d’art. D’aquell període data la nau de l’església abacial. L’any 1812, l’abadia va ser saquejada i destruïda per l’exèrcit de Napoleó. Reconstruïda entre els segles XIX i XX, està disposada al voltant de dos claustres: un davant la basílica, accessible als visitants, l’altre al centre mateix del monestir. Els edificis vasts i imponents, alberguen una nombrosa comunitat benedictina.
Subsiteixen algunes estructures arquitectòniques del segle XVIII, però quasibé res d’època romànica, amb l’excepció de la Moreneta, la cèlebre Verge negra de Montserrat, encara avui objecte de grans peregrinatges.

UNA PRECIOSA ABADIA SALVADA DE L’ABANDONAMENT
Una passejada per la magnífica muntanya de Montserrat permet d’arribar a l’església de Santa Cecília, amb tres naus i tres absis decorats amb lesenes i arcades llombardes. Fou al segle XI, el santuari d’un monestir benedictí. Particularment notable, a Sant Fruitós als peus de la Muntanya, el monestir de Sant Benet de Bages ). Aquesta abadia, fundada al segle X, que ofereix un extraordinari conjunt d’edificis d’època romànica, va sobreviure a un llarg abandonament. L’església del segle XII posseeix una àmplia nau amb volta ogival. Sobre el creuer del transsepte hi ha una elegant llanterna amb dues plantes. L’absis acull un cor i una cripta. El claustre, construït al voltant de l’any 1100, és un dels més interessants de Catalunya per la gran qualitat de les escultures que ornamenten els capitells.

UNA ANTIGA ESCOLA DE CANT SACRE
La muntanya de Montserrat colpeix per la bellesa, l’extensió i la singularitat dels seus paisatges majestuosos. No sorpèn que la solitud d’aquesta massa rocosa, de la cresta serrada (d’aquí el nom de Mont serrat) que corona la plana, hagi atret monjos i eremites, per fascinar molt més tard els Romàntics.
Aquí Wagner s’inspirà per crear el paisatge del seu Parsifal. Encara avui atreu a multitud de peregrins i de turistes. Montserrat és a més un centre molt viu de la cultura catalana. Els monjos, erudits i artistes, guardians d’una riquíssima biblioteca, contribueixen a la producció intel·lectual de la província. El monestir manté, en particular, la tradició del cant vocal. La cèlebre “escolania” és la més antiga escola monàstica d’Europa dedicada al cor dels monjos. Montserrat simbolitza també, pel País Català, la resistència durant els obscurs anys de la dictadura.