LA REVOLTA DEL 1907
Després de la crisi deguda a la fil·loxera, els abusos amb l’ensucrament del vi i l’elaboració de vi de poca qualitat i adulterat a tota França, els viticultors occitans, presoners d’una situació de monocultiu (com avui al Tercer Món) es van trobar en condicions econòmiques desastroses. Era la primavera de 1907.
Les primeres manifestacions pacífiques, encapçalades per Marcelin Albert (d’Argeliers) succeïren a la regió de Narbona i no van tenir molt d’èxit. Però gradualment l’onada de la protesta va anar creixent, fins a fer tremolar el govern francès presidit per Clémenceau. Els manifestants eren cada vegada més nombrosos: 40.000 a Narbona, 250.000 a Carcassona, al voltant de 800.000 a Montpeller el 19 de juny de 1907.
Un altre personatge rellevant es posa de part de Marcelin Albert: l’alcalde de Narbona, Ernest Ferrol, d’orientació social-populista. El govern, alarmat pels esdeveniments, envià l’exércit per restablir l’ordre i per estroncar allò que, cada cop més, semblava la revolta del Sud contra el Nord. La pesada ocupació militar i la detenció de Ferrol va incitar la gent a manifestacions encara més violentes que va acaban en sang: el 20 de juny, l’exèrcit va obrir foc davant una multitud i va matar quatre manifestants.
Un regiment s’amotinà, el país està a frec de la guerra civil. Frederic Mistral, figura emblemàtica i Nobel de literatura, es invitat a prendre la guia de la revolta, fa el sord a cada crida d’ajut. Clémenceau reïx a rependre el control de la situació amb l’exércit, i fa votar una llei contra el frau alimentari, reeixint, d’aquesta manera -encara que molt fatigosament, a apaivagar la còlera del món viticultor occità.