LA BÈSTIA DE GAVAUDAN
La història de la «La Bèstia de Gavaudan» fou certament una de les més estranyes del nostre país. En temps de lluís XV, del 1764 al 1767, una «bèstia» molt ferotge va matar més de cent persones, la majoria infants. Tot va començar el juny de 1764 a Gavaudan (Losera): una noia de 14 anys fou la primera víctima, seguida d’altres víctimes poques setmanes després. Davant l’augment dels casos, el capità Duhamel amb 56 dragons es llençà a la caçera de la fera. Però, curiosament, quan els dragons feien una batuda al nord, la bèstia matava a l’est, i si anaven a l’est la bèstia colpejava al nord. Aleshores el rei va decidir recórrer a l’exèrcit i envià a la regió més de 20.000 caçadors sense cap mena de resultat. Va córrer la veu que es tractava del Diable en persona.
Després, el setembre de 1765, un gos llop va ser mort i immediatament enviat a París. La regió va fer un sospir d’alleugeriment, però per poc temps: tres mesos després hi hagueren noves víctimes. La «bèstia» no estava morta, i va esdevenir ja des d’aleshores llegendària. La por va continuar regnant a la regió fins el 19 de juny de 1767, quan un tal Joan Chastel, anomenat «el mag» va matar la misteriosa «bèstia» amb una bala beneïda. El cadàver va romandre exposat públicament durant un cert temps i després enviat a París, on va arribar cinquanta dies després, en un estat tal de descomposició que el rei el va fer enterrar molt depressa. D’aquesta manera cap estudiós va poder examinar-lo ni estudiar-lo i «la bèstia» conserva encara avui tot el seu misteri.