ELS ESCRIPTORS D’AVUI
L’únic territori sobirà on el poble occità pogué sempre habitar, ha estat la seva llengua i la seva literatura. Des de fa mil anys, aquesta font inexaurible continua produïnt. Potser, pel pes de la tradició trobadoresca, els escriptors occitans s’orientaren inicialment vers la poesia. Inclús els Felibres varen restar sobre aquesta línia, encara que alguns d’ells, com d’Arbaud o Gras, havien publicat novel·les de gran qualitat. A la primera meitat del segle XX, fou doncs, poètica, i, a la segona, continuà així amb R. Nelli, B. Manciet, Max Roqueta, fins que va renàixer la novel·la amb la gran figura de Joan Bodon.
Mestre originari de Roergue, Bodon es va apropar a la literatura occitana amb el suport del novelista E. Molin i improvisadament, amb les seves novel·les, la literatura occitana esdevingué universal. Bodon va demostrar que, a l’alba del tercer mil·leni, l’Occità estaba en posició de narrar el canvi del món contemporani. Dos llibres són particularment dignes de menció: “La grava sobre el camí” (primer en vendes en l’edició occitana) i “El llibre de Catoia” (la seva obra mestra).
Sense intentar classificar-los, podem citar alguns dels escriptors més cèlebres, com Robert Lafont (novelista i teòric de l’occitanisme), Pau Gayraud, Yves Rouquette... Però una nova generació ha sorgit després del 1968, potser més urbana i menys nostàlgica d’un món que ningú mai havia conegut. Avui són més nombrosos que mai els escriptors novells que assagen totes les formes de la creació literària, des de la novel·la policíaca a la ciència-ficció i a la novel·la eròtica. Deixarem al temps, la tasca de jutjar la vàlua de cadascú.