LA CROADA CONTRA ELS ALBIGESOS
Amb el pretext de mantenir l’Església de Roma en la lluita contra l’heretgia càtara, els nobles del Nord i el rei de França van endegar al segle XIII la conquesta dels territoris del Comte de Tolosa amb la complicitat del Papa Inocenci III. Amb aquest fet, únic en els annals de la cristiandat, van decidir d’empendre una Croada contra un senyor cristià, la única culpa del qual havia estat mostrar-se tolerant. La «Croada contra els Albigesos» durarà al voltant de 50 anys i farà desaparéixer el somni d’un Estat Occitano-Català, un projecte nascut a Tolosa el 27 de gener de 1213, i que s’ensorra el setembre del mateix any Pere II, rei d’Aragò i comte de Barcelona, mor a la batalla de Muret. A les ordres de Simó de Montfort, els Croats van conquerir a ferro i foc la regió que més tard s’anomenaria el llenguadoc. Desenes de milers de persones van ser mortes, torturades o cremades vives, a Béziers (de 15 a 20.000 morts) a Minerve, a Bran, a Lavaur.
Per eradicar l’heretgia, l’Església va crear després la Inquisició, que durant quasi un segle es va rabejar perseguint l’heretge, arribant a fer desenterrar els morts per condemnar-los a la foguera. L’epíleg de la tragèdia fou la caiguda del castell de Montsegur, el 16 de març de 1244: a la immensa foguera preparada als peus del castell, al «Prat dels Cremats», van morir més de dos centenars de persones. Encara que la resistència armada contra els Francesos del Nord va continuar encara durant molts anys, i també l’heretgia càtara, Montsegur signà simbòlicament, el declivi de la civilització occitana i sobretot anuncià l’annexió definitiva a la Corona de França de tots els territoris del comte de Tolosa.