TROBADORS
La literatura moderna d’Europa neix a l’alba del segle XII a Occitània. Centenars de Trobadors, poetes-músics, canten d’una nova manera nous valors: entre d’altres la “convivència” i el “paratge”, que exclouen qualsevol discriminació de sang o material, invoquen una paritat fundada sobre les virtuts de cadascú. Que siguin gran senyors o gent del poble, els “trobadors” són acollits per totes les corts occitanes hispàniques, italianes i franceses, i durant dos segles animen la vida intel·lectual amb el seu nou art, on s’alterna l’amor cortès, la sàtira, la política i la recerca filosòfica. D’ells se’n coneixen més de 2.000 obres, des de les breus composicions com les “cançons” fins les epopeies, totes composades en aquella “ plana lenga romana ”, l'Occità que esdevé, gràcies als trobadors, la primera llengua literària d’Europa. Serà per tot arreu, en aquella esplèndida estació creativa, la llengua franca del cor i de l’esperit. Quasibé mil anys després la seva aparició a l’escena literària, els trobadors continuen existint. A despit dels durs cops que la història ha inferit a la cultura occitana que havia produït aquell art, els trobadors continuen fent arribar fins a nosaltres paraules i melodies. Estudiosos atents, de tot el món, però també artistes apassionats, analitzen els antics manuscrits, reconstrueixen les melodies, reprodueixen els instruments musicals d’aquell temps. El seu punt de trobada és a Pennautier, a la vora de Carcassona, on ha nascut el CREMM Trobar, Centre Europeu de Recerca i Creació Musical. Aquí ressonen sovint les paraules i les melodies sobreviscudes al temps. Aquí artistes com Gérard Zuchetto, director artístic del Centre, amb el Troubadours Art Ensemble, fan reviure l’antic i creen en aquella línia allò nou, amb esplèndides harmonies. Són els trobadors d’avui.