per 10 persones
Cal, per una desena de persones (en els països occitans i catalans, ens agrada molt menjar amb els amics!), 500 grams de farina, 4 polsims de llevat de forn, un got gran d’aigua salada; tot això per la pasta que podeu també comprar ja feta a la fleca. Calen també 4 kgrs. de cebes grogues, un ramet d’herbes aromàtiques (majorana, romaní, llorer), 8 cullerades d’oli d’oliva, dues cabeces d’all, 50 gr. d’olives negres de Niça, sal i pebre.


Passant la “frontera” estatal entre Itàlia i França, continuem el nostre camí per Occitània i tastarem un plat típic de Niça: una mena de coca, la pissaladièra es prepara amb pasta de pa, ceba, olives negres de Niça i anxoves. És de les anxoves, el pix salat, que vé el nom de pissaladièra, conegut a la Ligúria com a sardenara, coca feta amb les sardines.
Si prepareu la massa, escampeu la farina, feu-hi una cavitat i poseu-hi l’aigua salada i el llevat sense oblidar un fil d’oli d’oliva. Empastar-ho tot com si fos per fer pa, cobrir-ho amb un drap i deixar que puji en un lloc templat, lluny de corrents d’aire que farien “baixar” la massa. Si heu comprat la pasta al forn, només l’heu d’estirar en un recipient untat d’oli; deixeu-la pujar, i abans que hagi doblat el seu volum i poseu-la al forn calent durant 10 minuts. Un cop fet això és el moment de plorar! Cal pelar i tallar 4 kgs. de cebes; és per aquest motiu que els cuiners tenen els ulls bonics i brillants! Les posareu a fregir fins que es tornin rosses (les cebes no els cuiners) sense que es façin massa, en una cassola amb un polsim de sal, l’all aixafat, amb el romaní i el ramet d’herbes aromàtiques. Deixar l’olla coberta fins a la meitat. La vostra pasta està dormint com el gat al costat del foc: és hora de despertar-la! Doneu-li algun copet (dolçament!) per fer sortir l’aire, després estira-la amb el corró i posar-la a la llauna untada d’oli. Cobriu-la amb les cebes quan haureu deixat que es torni tebia i poseu-la al forn calent durant 30 minuts si un agrada una mica tova, 45 si la preferiu cruixent.
. Quan tot això està cuit i els amics ataquen les reserves de vi negre (de Bandol o Cassís, perquè no?), treure del forn la pissaladièra, i posar-hi a sobre les anxoves netes i tallades en dues parts, les olives de Niça i tota aquella gent se’n lleparà els dits.