INTRODUCCIÒ
El Catarisme és una religió fonamentada en una relectura del Nou Testament i amb una interpretació gnòstica de l’Evangeli de Sant Joan. Encara que es presenti com una forma de cristianisme autèntic, la seva creença es fonamenta en dos principis creadors, el Be i el Mal, el rebuig de tots els sacraments de l’Església de Roma provocà que fos vist com una amenaça pel cristianisme oficial que el va definir com a heretgia. El Catarisme arribà a l’Europa central al segle XI i es va difondre a Itàlia, França, Catalunya, Alemanya, Anglaterra, però fou en les terres dels Comtes de Tolosa on la tradicional tolerància de les classes dirigents locals va afavorir el seu arrelament.
L’any 1167 el Concili de Sant Fèlix de Lauragis va fundar quatre bisbats càtars (Agen,Tolosa,Carcassona i Albí) que es va posicionar com una veritable “Església adversària”. Molt menys jerarquitzada que l’Església de Roma, l’Església càtara es fonamentava sobre els “perfectes” i les “perfectes” (anomenats també “bonshomes” i “bonesdones”). La seva era una lliçó de modernitat en les relacions entre l’home i el poder, els diners, la sexualitat, que s’oposava profundament a l’autoritat de Roma. Un gran nombre de “perfectes” moriren a la foguera. La història fa coincidir la fi del Catarisme amb el suplici de Belibaste, últim “perfecte” conegut, que havent tornat del seu exili a Catalunya va ser cremat viu a Villerouge Terménès (a les Corberes) l’any 1321.