LA NOVA ARQUITECTURA
Per respondre a les noves necessitats, les esglésies romàniques van introduïr l’ús generalitzat de l’arc de volta de canó per les obertures, d’absis també aquests semicirculars coberts amb voltes i cúpules que cada cop, més sovint, cobreixen els edificis amb voltes de pedra de canó. És una arquitectura en la que es fonen les tradicions Romana, Bizantina i Carolíngia, amb l’afegiment de noves aportacions d’origen germànic. La planta més frequentment adoptada parteix de l’antiga planta basilical amb una gran nau central dels contraforts externs i limita el número d’obertures: dues característiques fonamentals del Romànic, que sovint és definit com l’«art del mur» per excellència, un absis i dues naus laterals. La tria de la volta a canó (força pesada) imposa l’ús. La utilització de mitjes pilastres i d’arquivoltes destinats a reforçar la volta a canó creen una divisió de la nau, que la diferencia netament dels edificis carolingis o otonians.