GLOSSARI ROMÀNIC
ABSIDIOLA: petits absis, que ornamenten la principal.
ABSIS: construcció de forma circular o poligonal, coberta amb una volta i que es troba darrera de l'altar.
ACANT: planta aromàtica mediterrànea, les fulles de la qual desfullades i arrissades, varen servir de model ornamental des de l'antiguitat (sobre de capitells corintis). En l'art romànic formen un motiu recurrent.
ARC: element arquitectònic corbat que uneix dues parts d'una construcció. Poden ser:
- arcades amb volta de canó (un semicercle perfecte)
- amb volta de canó puntat (la part alta forma un angle)
- de ferradura (El diàmetre és més gran que l'obertura)
ARCADA: obertura coronada amb un arc, o successions d'arcs.
ARC CEC: arc aplicat a una paret, amb finalitats merament ornamentals.
ARCHITRAU: elements horizontals posats sobre una porta. Sovint ornamentat amb escultures.
ARCHIVOLTA: element arquitectònic que separa els trams a les voltes de canò. Semblants per la forma a la lesena, es parteix dels capitells de les pilastres, creuant la volta.
BASÍLICA: església fundada sobre la planta d'edificis antics. Generalment rectangulars, pot tenir una o més aus .
BENEDICTINA: planta d'una església on els absis i les capelles són paral·leles.
BIFORADA: finestra de dues parts amb arc, dividida per una col·lumna central.
CAPITELL: part superior d'una pilastra o d'una collumna, sovint ornamentat amb escultures.
CAPITULAR: sala on els religiosos es reuneixen per escoltar la lectura d'un capítol de l'Evangeli.
CISTERCENC: relatiu a l'ordre del Císter, fundat per Bernat de Claravall. Els seus edificis es caracteritzen per una gran sobrietat i manca d'ornaments.
CLAU DE VOLTA: la pedra central d'un arc que el sosté. Té forma trapezoidal.
CLAUSTRE: ea part del monestir format per portalades disposades al voltant d'un pati o jardí. Normalment reservat als religiosos.
CLUNIACENC: relatiu a l'ordre de Cluny. Desenvolupa una arquitectura sumptuosa i ornamentada.
CONTRAFORT: element arquitectònic que articula o reforça un mur o una pilastra.
COR: espai reservat al clero, darrera de l'altar major, en la prolongació de la nau. Era el lloc on es cantaven els oficis religiosos, i sovint comprèn els setials dels cantors.
CREUER: part de l'església on es creuen les naus centrals i el transsepte. Pot estar cobert per una cúpula o rematat per una torre.
CRIPTA: del grec «ocultar». Part subterrània on freqüentment es conservaven les relíquies dels Sants.
CÚPULA: volta en forma d'hemisferi. Pot sostenir-se a sobre d'un tambor, sobre trombes o plomalls.
DEAMBULATORI: passatge semicircular al llarg del cor, darrera de l'altar major. Ample, sobretot, a les esglésies de peregrinatge per permetre als fidels l'accés a les relíquies.
ESGLÉSIA ABACIA: església que fou d'una abadia, inclús en el cas que aquesta ja no existís.
ESGLÉSIA DE PLANTA DE SALÓ:

església on les naus tenen totes la mateixa alçada.

ESGLÉSIA ESGLAONADA:

església on la volta de la nau central és més alta que les de les laterals.
FRESC:

tècnica de pintura mural en la qual els pigments de color s'apliquen quan la paret encara és humida, per esdevenir un cos inseparable d'ella.

GÒTIC:

estil arquitectònic caracteritzat per la utilització generalitzada de l'arc ogival i de grans obertures a les parets. S'imposa a partir del segle XIII.
HISTORIAT:

se'n diu dels ornaments i decoracions que narren una història.

LESENA:

reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base ni capitell. Característic de l'art dels Mestres Llombards, sovint estan connectats per petits arcs cecs. També són anomenades SANEFES LLOMBARDES.

MÀNDORLA:

forma, pintada o esculpida que encercla un personatge per ressaltarlo. Té un valor simbòlic i normalment s'utilitza al voltant de la figura del Crist, i més rarament amb la de la Verge.
NÀRTEX:

part de l'església, oposada a l'absis, originalment utilitzada per acollir els fidels que encara no havien estat batejats.

NAU:

part principal de l'església amb un cos longitudinal, situada entre l'entrada i el santuari, on es reuneixen els fidels.
PANTOCRÂTOR:

representació del Crist en Majestat, situat en una «màndorla» i circumdat pels símbols dels Quatre Evangelistes (el «Tetramorf») i dels àngels o dels sants.

PINTURA AL TEMPLE:

tècnica de pintura a sobre d'una paret seca (contraposada al «fresc»).

RETAULE:

l'element vertical situat damunt d'un altar, o a la paret de darrera de l'altar, artísticament decorada.

SANTUARI:

part sagrada de l'edifici religiós. A les esglésies cristianes iclou el cor i l'altar major.
SCRIPTORIUM:

durant l'Edat Mitjana, era el Lloc del monestir on s'escrivia. Més tard designà les particulars escoles d'escriptura o de pintura miniada.

TIMPÀ:

espai (semicircular o triangular) que corona una portalada. Sovint amb ornaments esculpits.
TRAMS:

seccions en les que la nau d'una església està dividida, generalment mitjançant collumnes o pilastres. Es conten seguint l'eix longitudinal.

TRANSSEPTE:

la part transversal de l'església, que forma una creu amb la nau.

TRIBUNA: galeria alta disposada perpendicularment a la nau central.
TRIFORADA:

finestra que està dividida en tres parts.
VOLTA: la cobertura en pedra de l'edifici. Pot ser «a canó» (amb seccions semicirculars) o amb «nervis en creu» (produida per la intersecció de dues voltes a canó d'idèntic diàmetre). La volta ogival apareixerà només amb l'arribada de l'arquitectura gòtica.